Dues mirades
ERC i les regnes
En el pols per l'hegemonia independentista, la deriva de Waterloo obre una possibilitat evident a ERC. Però allà hi ha el PNC, que pot quedar-se en experiment o emportar-se l'herència convergent
zentauroepp53472590 madrid 20 05 2020 el portavoz de erc gabriel rufi n a s200520092816 /
Tots els partits tenen pulsions que els travessa. Si al PSC impera el pragmatisme, al vincle de Convergència amb les seves posteriors derivades hi ha una voluntat dominant i hegemònica nacionalista. Per a això ha anat mudant de pell i d’ànima, fins a convertir-se en l’artefacte de Puigdemont i Torra. Una transmutació accelerada per la combustió del procés i l’onada conservadora populista internacional. A ERC, la seva història està esquitxada de rampells desestabilitzadors.
En el pols per l’hegemonia independentista, la deriva de Waterloo obre una possibilitat evident a ERC. Tot depèn de la seva capacitat d’autocontrol. Davant de la pandèmia, ni Rufián ni Vergés ni d’altres van seguir la menyspreable consigna del ‘Madrid ens mata’ de JxCat. Però Junqueras va coquetejar amb la idea. I allà hi ha el PNC, el nou partit dels assenyats centrifugats per la voràgine puigdemontista. Pot quedar-se en experiment o, a llarg termini, emportar-se l’herència convergent. I de nou, ERC es quedaria sense les regnes. En un sandvitx entre el populisme i la sensatesa del seu adversari nacionalista i víctima de la seva aversió al possibilisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Carles Puigdemont Gabriel Rufián Convergència ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Alba Vergés Quim Torra
