Dues mirades
Ho deia Valéry
La pell és el perímetre on encerclem les emocions i on prenem consciència del que som i de com necessitem els altres
zentauroepp53835799 matar 21 06 2020 playa del varador foto sergi conesa200621130117
Ha estat un cap de setmana de retrobaments. Ho deia Paul Valéry: «El més profund de l’ésser humà és a la pell». Els sentiments, els desitjos, no es basen en una decisió racional, sinó en el contacte epidèrmic. És a la pell on experimentem la pulsió que ens acosta a l’altre. I, essent, la pell, una capa superficial que ens separa del medi extern, essent la part del cos que més ens acosta al regne animal, és alhora el perímetre on encerclem les emocions i on prenem consciencia del que som i de com necessitem els altres.
Ha estat, doncs, un cap de setmana de pells, de tornar a sentir l’olor d’aquells que feia més de tres mesos que no vèiem, de recórrer la geografia per arribar a la topografia dels rostres coneguts, dels relleus i les arrugues, dels solcs antics i els nous plecs, dels somriures i els plors, combinats en una solució que es dissol i en resulta un líquid homogeni, barreja d’inquietuds, esperances i confirmacions.
Hem mirat el mar, un cop més. I era allà, com una pell. «Sempre recomençat», amb el batec que s’estén «entre els pins i les tombes», amb el vent que l’arrissa. «¡Cal provar de viure!». Ho deia Valéry.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
