EN CLAU EUROPEA

Retardar el pla europeu surt car

El BCE avisa que com més es tardi a aprovar el programa d'ajuts més danyat quedarà el teixit econòmic de la UE

Les noves dades evidencien les dificultats que llastaran la recuperació i els riscos de desestabilització política a Europa

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp53808485 brussels  belgium   19 06 2020   a pedestrian walks past a n200619151330

zentauroepp53808485 brussels belgium 19 06 2020 a pedestrian walks past a n200619151330 / OLIVIER HOSLET

El desacord entre els governs de la Unió Europea (UE) sobre el pla de recuperació amenaça d’agreujar l’impacte de la profunda recessió actual. El retard a adoptar aquest pla prolongarà la durada de la crisi i els seus costos socials i exacerbarà la desigualtat ja existent entre els estats de la UE i dins de cada país, exposant Europa al risc de desestabilització política. L’extrema dreta espera treure profit polític de la crisi, reconeix la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Les últimes previsions del Banc Mundial estimen que l’economia de l’eurozona es contraurà aquest any un 9,1%Gairebé 60 milions de treballadors de la UE estan en suspensió de feina o s’han quedat sense i milions de petites empreses estan en risc de fallida, recorda Luca Visentini, líder de la Confederació Europea de Sindicats. 

L’aprovació i aplicació del programa de reactivació de 750.000 milions d’euros proposat per la Comissió Europea «és extremadament urgent», adverteix Fabio Panetta, del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE). «Quan més s’esperi, més car resultarà intervenir» i més danyat quedarà el teixit econòmic europeu, precisa Panetta en una entrevista a Le Monde.

Actuació immediata

A diferència de la crisi de l’eurozona fa una dècada, el BCE ha actuat immediatament i amb contundència, mantenint el tipus d’interès oficial al 0% i injectant massivament liquiditat, cosa que esmorteeix l’impacte de la crisi del coronavirus i evita l’encariment del deute públic dels estats i del deute privat de les empreses i els particulars.

Davant la gravetat de la recessió i dels riscos deflacionistes generats per la pandèmia, el BCE va adoptar el 18 de març un programa d’emergència de compra d’actius per valor de 750.000 milions (PEPP), que el 4 de juny va ampliar en 600.000 milions més. Aquestes intervencions se sumen als 20.000 milions de compres d’actius mensuals que segueixen en marxa de l’antic programa del 2015 (APP), així com els préstecs subvencionats als bancs (TLTRO III), amb una injecció neta a la banca europea d’uns 550.000 milions en l’última subhasta per evitar una contracció del crèdit a empreses i famílies.

Malgrat aquesta intervenció sense precedents, el BCE sol no pot treure Europa de la recessió, per això és indispensable una ambiciosa actuació pressupostària en l’àmbit de la UE, com insisteix la presidenta de la institució, Christine Lagarde. A més del primer paquet de crèdits de 540.000 milions, perquè es pugui aconseguir una recuperació duradora «urgeixen» esforços addicionals massius de la UE, com el fons proposat per la Comissió Europea, remarca Lagarde.

Ajuts, no préstecs

Per evitar que els països més afectats per la pandèmia, com Espanya i Itàlia, es vegin llastats per un augment insostenible del deute públic, és essencial que una part substancial del pla europeu siguin ajuts en lloc de préstecs. El pla de la Comissió Europea suposaria una injecció de fons no reemborsables equivalents al 7% del PIB per a Espanya i del 5,2% per a Itàlia, segons les estimacions de l’economista Zsolt Darvas, del think tank Bruegel.

Notícies relacionades

Malgrat l’aixecament del confinament i la reobertura de les fronteres, les noves dades mostren l’extrema gravetat de la crisi i el titànic esforç que requerirà consolidar la recuperació. L’activitat econòmica durant les dues primeres setmanes de confinament estricte al final del primer trimestre va caure el 34% a Espanya i Itàlia, el 32% a França i el 21% de mitjana a l’eurozona, segons el Banc d’Espanya. La caiguda de l’activitat econòmica respecte a una situació normal a França es va situar en el 29% a l’abril, el 22% al maig i podria limitar-se amb la reobertura al 12% al juny, segons l’última estimació oficial.

Malgrat els ajuts públics nacionals, la recuperació s’anuncia complicada a causa de les incerteses econòmiques i sanitàries, la precarietat socioeconòmica i els ajustaments permanents que s’anuncien en sectors clau, com l’automòbil (Nissan, Renault, Opel) i aeronàutic (Air France, Lufthansa, Airbus). Per exemple, el 64% dels espanyols té menys ingressos que abans de la pandèmia, el 36% es va gastar en un mes tots els estalvis, el 24% ha hagut d’endeutar-se i el 66% ja ha descartat anar-se’n de vacances. I en l’àmbit empresarial, aquest any es preveu un augment de les fallides del 37% a Itàlia, el 36% a Holanda, el 22% a Espanya, el 21% a França i del 12% a Alemanya, segons un estudi de la companyia d’assegurances de crèdit Coface.