Anàlisi
Una Catalunya mestissa, ¿per fi?
Tenim problemes importants de racisme i alguns episodis públics només són la punta d'un iceberg silenciat
És una bona notícia la politització creixent de joves generacions de migrants o fills de migrants que pateixen discriminació quotidiana
zentauroepp53682323 07 06 2020 concentraci n contra el racismo en la plaza sant 200607124220
Les manifestacions antiracistes celebrades en diverses ciutats de tot l’Estat el diumenge 7 de juny van ser les primeres ocupacions de carrer importants en la fase de desescalada. Aquestes es van organitzar seguint l’onada internacional de protesta arrel de la mort per asfíxia de George Floyd en mans d’un policia a Minnesota. En aquell cas l’impacte ha estat tan important que s’han començat a revisar protocols policials i, fins i tot, en alguns casos es treballa per revertir l’excessiu poder que han anat acumulant alguns cossos policials, fet que facilita el corporativisme i la impunitat. En les protestes que es van dur a terme a casa nostra es denunciava la violència institucional ocorreguda als EUA. Però també servia com a moment cohesionador de col·lectius i singularitats que viuen i lluiten contra la discriminació en el nostre entorn més immediat. A Catalunya destaquen les concentracions a Barcelona o Salt, que van reunir milers de persones.
Dos dies després es feia pública la gravació de l’homicidi del jove Iliass Tahiri en un centre de menors d’Andalusia. Aquest fet va ocórrer l’1 de juliol del 2019 (arxivada la causa com a «mort violenta accidental»), però ara arriben unes esgarrifoses imatges a l’opinió pública que qüestionen la versió oficial. Les tortures i maltractaments amb contingut racista (fins arribar a provocar la mort en els casos més extrems) no només succeeixen en la llunyania: SOS Racisme o la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, per exemple, fa molts anys que ho denuncien. Poc després apareixia a la llum l’àudio del jove Wubi mitjançant el qual es pot reconstruir un episodi de vexacions, insults i agressió policial que va passar a Sant Feliu Sasserra (Bages) fa més d’un any i mig, encara sota investigació al Jutjat 5 de Manresa. A dia d'avui, l’única mesura disciplinària que s’ha pres des de la Conselleria d’Interior ha estat canviar de destí als policies implicats. Finalment, no és menys important l’actuació aquest cap de setmana de les autoanomenades «patrulles ciutadanes» a Premià i, sobretot, la resposta posterior de l’alcalde minimitzant i gairebé justificant els fets ocorreguts. És evident que tenim importants problemes de racisme i que alguns episodis públics només són la punta d’un iceberg silenciat.
La novetat en aquests dies radica però en un nou subjecte polític que està naixent, que no en deixarà passar ni una. I això és una bona notícia. La politització creixent de joves generacions de migrants o fills de migrants (moltes d'elles amb itineraris educatius i laborals realitzats al país) –que han patit i pateixen discriminació quotidiana– comencen a fer visible i públic allò amagat durant molts anys: l’existència de racisme social, però també institucional al nostre país. No es tracta d’un moviment de solidaritat (important en la història dels moviments socials locals i amb una feina feta molt lloable, per cert) sinó que apunta cap a la construcció de política contenciosa a partir de la pròpia vivència, realitat i perspectives. La seva capacitat i potència per articular malestar i demandes permet convertir en problema públic i polític allò viscut en la privacitat, ser actors protagonistes en la construcció col·lectiva de la nostra anhelada Catalunya mestissa, que ha de ser inclusiva o no serà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
