Així d'hipòcrites som

Dit d’una altra manera es va optar no només per silenciar el cas sinó per una sanció tan lleugera com ineficaç. La semblança amb l’home de raça negra que va morir com a resultat de la força bruta que es va aplicar per reduir-lo a Minneapolis és evident. En els dos casos estem davant una intervenció policial. I en els dos casos tenim coneixement del fet gràcies a una imatges o a un àudio. Si no fos així potser mai hauria transcendit. O s’hauria encobert la seva mort, cas dels Estats Units, amb algun eufemisme a tall de calaix de sastre per justificar qualsevol mesura, tot i que la conseqüència pugui ser fatal.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Una altra cosa és la hipocresia amb què s’escomet el racisme. D’una banda, el bonisme de determinada esquerra que aborda l’afer oblidant que deures i drets haurien de ser una exigència universal. D’altra banda, cas dels menes, per què no val escandalitzar-se perquè un veí prefereixi una residència per a joves cristians i no per a nois sense pares arribats del més enllà, sovint fugint de guerres o misèria.

Fins i tot hem vist una vegada i una altra com alcaldes de formacions pretesament d’esquerres i, en principi, sensibles amb temes tan delicats com aquests, adopten posicions que no tenen res a envejar a la dreta més ferotge. Aquí en teniu un exemple. En plena campanya de les eleccions municipals, l’alcaldessa de Rubí no va dubtar a participar en un escarni per protestar contra la possible creació d’un centre per a menors no acompanyats. No ho hauria fet mai de no ser que tingués la certesa que aquest gest li donaria rèdits electorals. El mateix a Badalona, on l’alcalde (amb un pacte entre PSC i Podem) es va vantar públicament d’impedir l’obertura d’un centre de menes. Per després sortir Albiol a rematar la feina. Ell els tancaria tots. Així som.