Dues mirades

Colom i la mirada

No crec que hagi d'enderrocar-se l'estàtua del navegant, però el debat és alguna cosa més que una marcianada capritxosa

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53721429 colon saint paul200611095900

zentauroepp53721429 colon saint paul200611095900 / Chris Juhn ZUMA Wire dpa

Les estàtues de Colom estan sent enderrocades en nombroses ciutats dels EUA. El moviment contra el que representa el navegant no és nou, però les protestes antiracistes l’han avivat. De la mateixa manera que cauen els símbols de l’esclavitud, també s’abaten els rostres vinculats al genocidi indígena. És la ira contra segles d’extermini que es claven en un present de discriminació.

Les estàtues –o les pel·lícules com ‘Allò que el vent s’endugué’ – estan fetes d’alguna cosa més que el material que les conforma. Les mirades que les observen també les doten d’un significat o un altre. Una dona negra descendent d’esclaus veurà la pel·lícula de David O. Selznick i Victor Fleming d’una manera molt diferent de com puc veure-la jo. També la dona indígena americana que passeja per la Rambla i un dolor antic travessa la seva pell, i la de la seva mare, i la de la mare de la seva mare... No crec que hagi d’enderrocar-se l’estàtua de Colom, però el debat és alguna cosa més que una marcianada capritxosa. N’hi hauria prou que fóssim capaços de veure el dolor que amaguen alguns símbols tan estimats. Potser així també sentiríem el racisme que perdura.

Temes:

Racisme