Útils i inútils

La crisi sanitària remet, però la monstruosa devastació econòmica reserva la seva pitjor cara per a la segona meitat de l’any. Mai s’havia vist una fallida econòmica global de la velocitat i intensitat d’aquesta. En aquest punt, només hi ha dos rols polítics, socials i econòmics possibles. Cadascú pot triar: ser útil o ser inútil. Com li agradava repetir al suec Gunnar Ericsson (1919-2013), enllaç del COI amb l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona: «El món es divideix en solucionadors i complicadors».

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Les enquestes són aclaparadorament coincidents: els ciutadans repudien la ira política que retrona sobre la memòria de més de 27.000 morts i la realitat desesperant de milions d’aturats. Els ciutadans exigeixen una cosa bàsica però escassa: responsabilitat política i altura de mires.

Solució o problema

La voluntat de la Unió Europea (una voluntat certament desusada en l’última dècada llarga) d’afrontar aquesta crisi amb un programa solidari de reconstrucció empetiteix el camp dels complicadors i adoba el dels solucionadors. La disjuntiva és peremptòria: formar part de la solució o del problema. L’opinió pública no sembla disposada avui a contemporitzar amb més escarafalls espuris. Els ciutadans saben bé què es juguen en aquest moment crític. Ho saben extremadament bé: molts l’acaben de perdre o estan a punt de perdre-la.