Quan torni el turisme

Nens jugant a la plaça de la Catedral, carrerons del Gòtic en què ressonen els passos solitaris, el piular dels ocells, les xerrades dels veïns... El centre de Barcelona desperta de la paràlisi del coronavirus amb una imatge inèdita. No es tracta que s’hagi recuperat un amable paisatge veïnal anterior a l’arribada del turisme massiu del qual ara puguem disfrutar una vegada els visitants s’hagin esvanit. Tampoc ha tornat, encara, l’atrafegament comercial, ni ho farà l’enrenou veïnal de fa no tantes dècades, reduït el nombre de residents fixos a una fracció, ni el trànsit rodat avui inimaginable a les àrees progressivament recuperades per als vianants. La desescalada ha regalat als barcelonins unes setmanes de reconnexió amb la ciutat que tenen molt de miratge, però que brinden l’oportunitat de reprendre amb més força la reflexió sobre el paper del turisme a la ciutat.

Les xifres són contundents. El 2019, Barcelona va rebre gairebé 12 milions de turistes, un 5% més que l’any anterior. De mitjana, es calcula que cada visitant va fer una despesa diària de 195 euros i es van crear 100.000 llocs de treball. Els beneficis que genera el sector turístic a la ciutat són evidents. La seva desaparició pràcticament d’un dia per l’altre ens ha posat davant els ulls fins a quin punt el pols econòmic de la ciutat depèn d’aquest flux de visitants, i quants veïns tenen el futur laboral pendent de la reactivació d’aquest sector. Els carrers buits, recuperats per uns dies per un grapat de veïns, redescoberts per barcelonins convertits en turistes de l’excepcionalitat, ens recorden una altra realitat. Fins a quin punt el procés de gentrificació, especialment l’efecte dels pisos turístics sobre el mercat del lloguer residencial i la substitució del teixit comercial local, ha desertitzat també àrees completes de la ciutat.

Als carrers de la ciutat conflueixen els interessos més variats. Alguns de molt difícil consens. Però inevitable: la realitat amb què hem topat de sobte farà que ja difícilment es puguin recuperar determinats discursos antiturístics; també que es valorin les accions de recuperació d’espais que fa anys que notaven aliens per a la vida veïnal, del parc de vivendes per al lloguer assequible, de les instal·lacions culturals de la ciutat per a la participació dels seus habitants.

Setmana a setmana, Barcelona va recuperant el ritme. El 21 de juny acabarà l’estat d’alarma. Ada Colau ha demanat al Govern que el passi a la fase 3 s’efectuï abans del cap de setmana previ a la revetlla de Sant Joan. Aquesta data marcarà el final d’uns mesos foscos i donarà la benvinguda a un nou període postcoronavirus. Una nova normalitat que encara estarà poblada d’incerteses.

La ciutat es prepara per rebre visitants i, també, per oferir confiança en un moment en què la por del contagi encara perdurarà. El consistori ha creat el projecte ‘Barcelona Safe City, safe visit’ (Ciutat segura, visita segura), per tal de transmetre seguretat en tots els espais urbans. Se centralitzarà informació, requisits i protocols en una web per ajudar la ciutadania i l’activitat econòmica. A través d’una aplicació mòbil, s’oferirà informació al turista i la possibilitat de planificar les seves visites evitant cues i aglomeracions. La iniciativa pretén reforçar la reputació de Barcelona després de la crisi sanitària.

El turisme és un actiu essencial per a la ciutat. Encara més des d’una gestió responsable i sostenible, compromesa amb la cultura i el medi ambient, i implicada en el retorn social i econòmic. El turisme ha de deixar un impacte positiu a la ciutat, i per a això és necessari unir la voluntat pública i la privada. Barcelona no és un bé estàtic, no és un escenari de cartró pedra. El batec cultural, social i creatiu dels seus veïns és el que la manté viva i la fa atractiva.