L'OTAN davant del nou entorn mundial

Els reptes que han d’afrontar aquesta dècada els 30 membres de l’OTAN «són més grans del que qualsevol país pot abordar sol, ni Europa sola, ni els Estats Units sols», va assenyalar aquesta setmana el seu secretari general, Jens Stoltenberg, al presentar la seva visió per reformar l’Aliança. L’OTAN ha iniciat una reflexió per reforçar la seva dimensió política i la coordinació entre els països arran de les crítiques del president francès, Emmanuel Macron, per l’actuació unilateral del president nord-americà, Donald Trump. Stoltenberg dirigeix la reflexió amb un grup d’experts, entre els quals figuren Hubert Védrine (exministre d’Exteriors francès), Thomas de Maizière (exministre de Defensa alemany), Wess Mitchel (ex sotssecretari d’Estat nord-americà) i John Bew (historiador i assessor del ‘premier’ britànic, Boris Johnson).

La pandèmia ha magnificat les existents tendències i tensions mundials, amb conflictes sense resoldre a Europa, l’Orient Mitjà, Àsia i l’Àfrica i amb grups gihadistes molt actius, va destacar Stoltenberg. Als problemes de seguretat, va afegir, s’hi han sumat una carrera per la supremacia econòmica i tecnològica i una competència sobre el model polític: democràcia liberal davant l’autoritarisme.

L’ascens de la Xina, que «aviat serà la primera economia mundial», representa un canvi fonamental en l’equilibri de poder mundial, va indicar Stoltenberg. «L’OTAN no considera la Xina com un enemic o adversari», va assegurar Stoltenberg, però ha d’abordar l’impacte en la seguretat aliada de la modernització militar xinesa, els seus avenços en tecnologia punta, les seves inversions en infraestructures clau als països de l’OTAN, la seva estreta col·laboració amb Rússia, les seves campanya de desinformació i la seva presència a l’Àrtic, a l’Àfrica...

Més unitat política

Davant aquests reptes, Stoltenberg advoca per una OTAN amb millor capacitat militar, més unida políticament, amb un enfocament més ampli a nivell mundial i on la seguretat inclogui també el control d’infraestructures, indústries i subministraments clau.

Però el comportament del principal membre de l’OTAN, els EUA, soscava aquests plans, ja que Trump fomenta amb la seva política la divisió entre els aliats i compromet la seguretat d’Europa al retirar-se d’acords essencials del final de la guerra freda, com va fer amb el Tractat de Míssils Nuclears d’Abast Mitjà i ara amb el Tractat de Cel Obert. Molest amb Alemanya, Trump acaba d’anunciar la retirada del 28% de les forces nord-americanes estacionades al país, cosa que debilita l’OTAN i suposa un regal per a Rússia, assenyalen l’exambaixador nord-americà en l’OTAN, Nicholas Burns, i l’excomandant suprem de les forces dels EUA a Europa, el general Frederick Hodges.

Malgrat les queixes de Trump que els europeus es beneficien «de gorra» de la seguretat que els proporciona els EUA sense gastar suficient en defensa, un estudi de l’International Institute for Strategic Studies (IISS) va mostrar que Washington gasta només el 5% del seu pressupost militar en la defensa d’Europa: 30.700 milions de dòlars el 2017, un xifra gairebé vuit vegades inferior als 239.080 milions de dòlars de la despesa global dels aliats europeus.

El pes de la Xina

La debilitat política i militar de la Unió Europea (UE) impedeix a Europa assumir un lideratge més gran en l’OTAN davant del replegament de Trump. Stoltenberg va remarcar que la UE tampoc pot reemplaçar l’OTAN i va recordar que gairebé el 60% de la població dels països aliats viu en un estat que no pertany a la UE. Els països de l’OTAN que no són a la UE també sumen més del 31% de l’economia mundial davant el 18,5% de la UE, segons Eurostat.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

L’estratègia a adoptar cap a la Xina i Rússia divideix així mateix l’OTAN. Mentre Washington desenvolupa una política de creixent confrontació amb Pequín, els europeus descarten embarcar-se en una guerra freda amb la Xina. Mentre Alemanya i França defensen recuperar autonomia econòmica i tecnològica davant la Xina, Itàlia, Grècia i els aliats de l’Est i balcànics es mostren receptius cap a Pequín per les seves inversions i la seva associació política amb la Xina (17 +1).

Respecte a Rússia, França advoca per recuperar una coexistència menys conflictiva a causa de la interdependència econòmica i a l’imperatiu geogràfic que continuarà sent fronterera amb l’OTAN. Polònia i els bàltics defensen màxima fermesa, els EUA mantenen actituds contradictòries i Turquia adquireix sistemes de defensa russos. A més, la tolerada deriva autoritària de Turquia, Hongria i Polònia danya la imatge de l’OTAN com a defensora de la democràcia.