DUES MIRADES
La camisa de Pujol
El verd andorrà va empastifar de tal manera la peça que l'expresident no la pot lluir als seus 90 anys
pujolok
Si t’equivoques i poses a la rentadora, amb la roba blanca, una peça de color verd, posem per cas, hi ha un elevat percentatge de possibilitats que les camises es tornin verdes. Més encara. Pitjor. Que s’hi tornin a clapes, que hi hagi una barreja de blanc destenyit, de franges verdes i de minúscules zones que, a l’atzar, han conservat el blanc original. Aleshores, quan observes la camisa neta, comproves que ja no la podràs dur mai més, que n’hauràs de fer trossos perquè siguin draps de cuina o que, com a molt, te la podràs posar en la més estricta intimitat, si és que has de repintar la casa, posem per cas.
Quan Jordi Pujol va col·locar la camisa a la rentadora (és una metàfora!: no m’imagino el Pujol real en aquests quefers domèstics), potser no va tenir en compte que la corrupció destenyiria tant. Ja no era blanca del tot (hi ha visions discrepants sobre la seva transcendència política: des del Messies redemptor a la construcció de la idea falsa d’un país robust que no va ser sinó una vulgar menjadora), però el verd andorrà la va empastifar de tal manera que no la pot lluir, als 90 anys, si no és en el castell encimbellat en la misèria moral on viu reclòs.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
