Editorial

El futbol també passa de fase

Ara descobrirem si el futbol torna com una evasió en temps difícils o si el volum de la crisi ha portat a una certa desconnexió

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp53715449 deportes betis sevilla200610205741

zentauroepp53715449 deportes betis sevilla200610205741

El futbol de la Primera Divisió torna avui després d’un parèntesi de tres mesos. És un nou senyal de la recuperació d’una certa normalitat –i dels seus límits–. Un altre engranatge que torna a girar després de la paràlisi imposada per la necessitat de congelar el país per frenar la propagació de l’epidèmia de la Covid-19. Torna la competició esportiva que mobilitza més seguidors i espectadors. Però, no, d’altres, començant per la mateixa Lliga femenina de futbol, en un recordatori que la consideració d’aquesta categoria, fins i tot l’any que semblava el de la seva consolidació i reivindicació, encara té una llarga tirada per recórrer per aconseguir una mínima equiparació.  

La reactivació de la competició de la Lliga espanyola és un símbol de normalitat. Nova normalitat, si es vol. Però per damunt de tot és una més de les imprescindibles deshibernacions de les diferents activitats econòmiques, una vegada garantides les mínimes condicions sanitàries, que no les ideals. L’economia dels clubs, la viabilitat del mercat de drets televisius, fins i tot l’oxigen que pot suposar als bars que ofereixen el futbol televisat, amb una afluència escanyada per les limitacions d’aforament, són raons més que suficients perquè la pilota, i tota l’economia que gira al seu voltant, torni a rodar. 

El futbol torna per tots aquests motius. No perquè els entrenaments que s’han anat reprenent en diferents formats al ritme de les diferents fases de la desescalada hagin permès que els equips tornin a ser al nivell necessari per a la competició. De fet, una de les preocupacions, amb l’impacte que pot tenir, a més, en la desvirtuació o no de la competició esportiva, és l’elevada probabilitat que la falta de preparació i el ritme accelerat de partits, jornada rere jornada sense gairebé possibilitat de recuperació física, pugui desencadenar una ratxa de lesions.  Per no parlar de la possibilitat de brots que puguin afectar algun equip i que obligarien a replantejar molt del que s’ha previst.

L’inici, ja fa diverses jornades, de la competició de la Bundesliga ens ofereix un indici de quin futbol ens espera. Sense (de moment) públic a les grades, amb restriccions de contacte entre els jugadors (al celebrar els gols, però, no, se suposa, en el contacte físic inherent al joc), amb recursos escenogràfics per donar un mínim d’escalf a les grades i efectes de so per donar intensitat a les retransmissions, és d’esperar un espectacle amb una aura d’irrealitat a la qual ens costarà acostumar-nos. Molt lluny de les passions que desperta aquest esport en aquest país i més a prop, visualment, d’un fred partit de pretemporada, si no fos pel que s’estaran jugant els equips implicats en la lluita pel títol, per les places europees o per la permanència a Primera. En tots els casos, fites que tenen una crucial importància per a la viabilitat i els plans de futur dels clubs en un panorama econòmic incert.

Com en tants altres aspectes de la nostra vida quotidiana, ens veiem immersos en el que semblaria un enorme experiment social, reformular una activitat rere una altra amb condicionants, limitacions i canvis de prioritats que mai podríem haver imaginat. El futbol torna després de 90 dies de desvinculació per part dels seus aficionats. Un període en què la informació esportiva ha sigut reduïda al mínim. Durant aquest temps ha fet l’efecte que aquesta aturada futbolística s’ha convertit en una de les últimes preocupacions fins i tot per als aficionats més implicats. Fins i tot les informacions sobre la disponibilitat de tests per garantir que la tornada als camps fos segura han generat irritació i una sensació de greuge comparatiu. Ara descobrirem si el futbol té la capacitat de tornar a ser una fenomenal evasió per a milions d’espanyols en circumstàncies tan difícils, o si aquesta llarga aturada i les condicions en les quals s’acaba hauran generat una fins ara inèdita desconnexió emocional amb part de la seva base de seguidors.