El postureig i el cas Floyd

Fa uns dies, després de la mort per asfíxia del ciutadà George Floyd, assassinat per la força bruta d’un policia que el va portar a l’asfíxia, moltes persones d’arreu del món es van mobilitzar per protestar per tant abús de poder i tant assetjament contra els afroamericans. El fet que afortunadament avui dia es pugui gravar gairebé tot amb un mòbil, fins i tot l’agonia d’un home que demana respirar mentre un altre l’hi impedeix, fa que es prengui més consciència de la injustícia d’un succés, que, si no hagués estat gravat, segurament no mobilitzaria tantes persones arreu del món. La possibilitat de gravar i difondre imatges a través del mòbil és un indiscutible avantatge en comparació amb el que passava fa pocs anys, quan es disposava únicament del recurs del testimoni. Llavors, els successos s’explicaven; ara, a més, es graven i es difonen globalment.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En els disturbis d’aquests dies en gran part dels EUA podem observar en breus filmacions l’excessiva contundència de la policia i el vandalisme d’aquells que sempre s’aprofiten d’una causa que comença sent pacífica i que, per culpa d’uns imbècils, acaba sent un caos dominat per saquejadors i delinqüents. L’oposició no triga a utilitzar aquest tipus d’actuacions de manera malintencionada a fi de sembrar el dubte entre l’opinió pública, relacionant aquesta gentussa amb la noble causa que va originar les protestes.

Alguns han criticat que des de les xarxes socials la gent s’hagi apuntat a protestar pel que va passar a Minneapolis, qualificant-ho de postureig. Potser tenen raó, però jo dic: tot i que sigui postureig, aquests suports benvinguts siguin. Ai el dia en què ningú, ni que sigui per figurar, es mobilitzi per barbaritats com la del ‘cas Floyd’.