La nostra veritable pàtria

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

‘¿Dónde está mi cuerpo?’ (‘J’ai perdu mon corps’) és una pel·lícula d’animació de Jérémy Clapin, de la qual podem disfrutar ara a Netflix, i la qual us animo encaridament que vegeu. En aquesta, Clapin ens parla de moltes coses, com la naturalesa complexa i emocional de l’enteniment mitjançant l’inevitable fenomen d’habitar un cos. I aquest cos, que canvia, creix, muta amb el pas del temps i com va passant la vida, ens pertany tant com nosaltres li pertanyem. Marca el començament i el final del nostre viatge i evolució com a éssers humans. El cos de vegades recorda coses que l’ànima oblida, ens lliga a l’entorn, baixa a terra el nostre vagar pel món i l’aventura de conèixer-nos a nosaltres mateixos. I ho fa en silenci, escrivint la subversiva simfonia de la nostra història, sempre nostra, sempre incompleta, íntima i intransferible.

El cos és el veritable testimoni de les nostres vides, dels camins caminats, dels perills enfrontats. Ens omplim de cicatrius, d’arrugues, de lesions, d’estries, d’alegria i de dolor. El cos és confident de la nostra història, reflectint part del viatge, mentre dona empara a les experiències més profundes i vulnerables que preferim no compartir amb els altres. Ens ajuda a digerir el dolor i el pes de l’existència humana. Tot cos és un viatge, i com a tal, és bonic per dret propi. Tot viatge és una aventura, i la promesa d’un destí que reclamem amb cada batec. I aquest destí és la nostra inqüestionable i veritable pàtria.