Ara som un país més decent

Una porta et permet conservar la intimitat davant la mirada estranya, tenir un lloc per guardar els objectes personals; evitar l’abús i l’agressió, recobrar la dignitat com a persona. La dona va acabar dient: «Ara podré trobar feina».

El vincle entre disposar d’un sostre, autoestima i trobar feina és una cosa que molta gent no acaba d’entendre. És més freqüent pensar que primer és la feina i la resta ve a continuació. Però, en realitat, és més probable que un ocupador et contracti quan vegi que té davant una persona que es presenta de forma digna i que té autoestima. Per aconseguir-ho, necessites un sostre i uns ingressos mínims. 

A tots els països europeus

Per això estic content amb l’aprovació pel Govern de Pedro Sánchez d’un ingrés mínim vital (IMV) permanent. Era la peça que faltava al puzle del nostre sistema de protecció social, una peça que tots els altres països europeus tenen. La seva falta explica en bona part que Espanya sigui el país de la UE en què més ha augmentat la desigualtat i la pobresa. En particular les llars en pobresa greu, en què viuen un bon percentatge de nens mal nodrits i sense oportunitats. 

La meva alegria seria completa si, quan es voti al Parlament, tots els grups polítics de l’oposició recolzen aquest IMV permanent. Ciutadans ha dit que ho farà. El Partit Popular dubta entre recolzar-la o abstenir-se. Vox la rebutja. 

El fet que sigui «permanent» no agrada a alguns d’aquests partits, ni tampoc a un bon nombre d’espanyols. Una enquesta recent de l’empresa GESOP troba que el 71,4% dels espanyols considera que ha de ser temporal. El 85,4% defensa també que estigui condicionada a la recerca d’ocupació. L’argument és que si és permanent els beneficiaris s’acomoden, no busquen feina i cauen en la ‘trampa de la pobresa’. 

Són opinions legítimes i, a priori, raonables. Però les investigacions dutes a terme a molts països sobre aquest tipus de programes no recolzen aquests temors. Els resultats dels estudis de persones com Esther Duflo, premi Nobel d’economia 2019, sobre aquests programes de pobresa són aclaridors. Mostren que, només quan les persones que reben aquesta renda mínima tenen la seguretat que es mantindrà durant un temps, llavors es produeixen dos efectes benèfics. D’una banda, aquestes persones tenen una probabilitat més elevada de trobar feina. De l’altra, la millora de salut, educació i oportunitats dels infants que viuen en aquestes cases és extraordinària. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Els ajuts que fan caure en la trampa de la pobresa són els que estan condicionats a la recerca d’ocupació. Per veure per què, imagini que vostè ha sol·licitat una d’aquestes rendes autonòmiques i que després de quatre mesos n’hi concedeixen una per una quantitat de 400 euros. Posteriorment li ofereixen un ús temporal de 800 euros. Si no l’accepta els altres pensarem que vostè ha caigut en la trampa de la pobresa. Però pot ser que hagi raonat d’aquesta manera: si accepta la feina, guanya 400 euros més el mes. Suposi que treballa tres mesos (és la durada mitjana dels treballs temporals). Haurà guanyat 1.200 euros més del que hauria rebut per la renda. Però al quedar-se sense feina poden passar quatre mesos més abans que el tornin a incorporar al programa. Durant aquests quatre haurà perdut els 1.600 euros que li donava la renda d’inserció. No li haurà valgut la pena acceptar la feinal. Però l’acusarem injustament d’haver caigut en la trampa de la pobresa. 

Això és el que resol el nou IMV dissenyat pel ministre José Luis Escrivá. Al fer compatible treballar amb continuar rebent la renda fins al límit que li correspon, ara podrà acceptar la feina sense por de quedar-se sense res i tornar a caure en la indigència. L’IMV és una trinxera contra la pobresa greu i un estímul a buscar una feina que li reporti més ingressos i autoestima. Ara som un país més decent.