IDEES
Rèquiem per les pel·lícules que no es faran
Si en condicions normals ja és complicat que les veus més personals aixequin els seus projectes, no vull ni pensar com ho faran a partir d'ara
atopiary-1
El mes passat, Shane Carruth concedia una entrevista a ‘IndieWire’ en la qual la llegenda confirmava que es retirava del cine. Almenys com a director, ja que part d’aquest article gira entorn del seu padrinatge, com a productor executiu, de ‘The wanting mare’, debut deNicholas Ashe Bateman.Dies després, el cineasta alliberava el vell ‘concept trailer’ d’‘A Topiary’, ambiciós projecte de ciència-ficció que arrossega des de fa anys i ara ja sí que sembla que no es farà mai.
El cas Carruth és particular. El grau d’enuig amb Hollywood que mostra en aquesta entrevista, molt eloqüent, però alhora superincòmoda de llegir, fa sospitar que les raons per les quals el director de ‘Primer’ (2004) i ‘Upstream color’ (2013) no aixeca les seves pel·lícules són més complexes del que sembla. És un dels meus directors favorits, i fa anys que no entenc com és que no hi ha bufetades per produir-li una pel·lícula, la que ell vulgui, com ell vulgui, cada any. Però, tot i que no sé explicar bé per què, aquesta última entrevista em fa sospitar que aquesta impossibilitat va més enllà del buit industrial (‘A Topiary’ és un projecte car) a un dels talents més increïbles que ha donat el cine del segle XXI. El casCarruthés per a mi un misteri insondable i un motiu continu de desil·lusió: em nego a no veure més pel·lícules seves. I aquesta frustració, alimentada per l’avanç conceptual d’‘A Topiary’, em va portar fins a una altra. La frustració de sospitar que, en un moment tan tremend com aquest, molts cineastes que m’interessen encara ho tindran més difícil per rodar les seves pel·lícules que fa uns mesos.
Des de fa unes setmanes, no em preocupa tant haver d’esperar a veure les pel·lícules que ja estan fetes com sospitar que, amb el revés que està suposant tot això per al cine, molts films que em vindria de gust veure potser no arriben a fer-se mai. O potser sí, però no de moment. O no els primers. O potser quan els arribi el torn estan pansits de tanta espera. Si en condicions normals ja és complicat que les veus més personals, audaces, desenganxades de les fórmules i obertes a buscar en altres direccions portin a terme els seus projectes, no vull ni pensar com ho faran a partir d’ara.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
