Pacte d'Estat davant la por dels avis

¿Quant temps durarà haver de prioritzar la seguretat sanitària davant l’emoció d’abraçar els seus nets? ¿Podran estiuejar com els altres, sense més pors, si la desescalada finalitza amb èxit? ¿Han de tenir ara cures especials o simples rutines mèdiques? ¿Hi haurà una vacuna per ells aquesta tardor-hivern? I una de les més dures, sens dubte, per als qui es veuen en aquesta tessitura. ¿Pot tornar a la residència que va abandonar temporalment i, en alguns casos, fugint de la mort vírica?

 Als experts els fa vertigen plantejar respostes que s’agafin com a certeses. Van donant pistes a base de BOE, segons aconsellen el Govern per posar lletra petita a la desescalada. Encara se sap poc de la Covid-19 per aclarir sense temeritat totes les incògnites. És obvi. Però si la ciència no permet donar respostes tranquil·litzadores a qui tant li devem, almenys cal exhibir voluntat de protecció i respecte per part dels polítics. És el mínim.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La comprensible por dels nostres avis hauria de ser una por nacional. Una por d’Estat. Una por impulsora d’un gran pacte al voltant del seu benestar... però no va anar en aquesta direcció la compareixença d’aquest dijous del vicepresident, Pablo Iglesias, a les Corts. Ell, que ens deu a tots xifres oficials sobre el que ha passat a les residències, va advocar per un sistema d’atenció domiciliària. Sense detalls. El PP i Vox van muntar un xou i el van responsabilitzar de crear «una tomba col·lectiva». I així seguim. Dubtes i cassoles.