Dues mirades

No en farem prou

Un representant de la patronal deia fa poc que, per evitar el col·lapse, calia un turisme massiu alhora que advertia del perill de les aglomeracions. És una equació difícil de resoldre, quasi un oxímoron

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp52773759 barcelona 13 03 2020 sociedad  seguimiento del tema del coro200314121622

zentauroepp52773759 barcelona 13 03 2020 sociedad seguimiento del tema del coro200314121622 / RICARD CUGAT

Ara es tracta de promocionar el turisme interior, el familiar, el domèstic, el de proximitat, com n'hi vulguem dir. No és cap novetat. Per circumstàncies que no venen al cas, repassava diaris de l'any 1980 i vaig ensopegar amb una campanya de la Secretaria d’Estat de Turisme que es titulava ‘Quédese en España’. A cavall de dos continents, que ja és exagerar una mica, es podien trobar 1.800 platges, que potser també era un pèl excessiu: sorres daurades, ries verdes, caletes amagades. Això deia l’anunci, que acabava així: «Quedar-se és un encert. Sempre li costarà menys. Estiuegi en pessetes. Aquest estiu, Espanya, sense anar més lluny». Em penso que el podrien reciclar, amb molt poques variacions, potser només la de la moneda.

No està clar, però, que els turistes interiors, familiars, domèstics, propers, o com n'hi vulguem dir, siguin suficients per fer front a la davallada del sector. Un representant de la patronal deia fa poc que, per evitar el col·lapse, calia un turisme massiu (el de fora) alhora que advertia del perill de les aglomeracions. És una equació difícil de resoldre, quasi un oxímoron. Tornem al passat, però sabem que amb el passat no en farem prou.