Editorial

Crispació estèril davant de la pròrroga

Malgrat el clima d'alta tensió en el Congrés, Sánchez ha aconseguit sortir ben parat dels sis debats sobre l'estat d'alarma

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp53632768 madrid  03 06 2020   el presidente del gobierno  pedro s nch200603102512

zentauroepp53632768 madrid 03 06 2020 el presidente del gobierno pedro s nch200603102512 / J J Guillen

De poc han servit les gestions de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va instar els grups parlamentaris a rebaixar el to crispat dels últims debats. El d’ahir, en el qual es va aprovar la sisena pròrroga de l’estat d’alarma, va superar fins i tot en duresa els anteriors, sobretot durant les intervencions del PP i de Vox. Pedro Sánchez va reclamar en la seva intervenció inicial el final de la «violència física i verbal», de la «mesquinesa» i de les «provocacions», i va reivindicar la política de veritat, amb acords, sense crispació, sense «el verí de l’odi» i sense l’ús partidista de «la bandera de tots», però tampoc va ser escoltat. Molts dels representants dels partits minoritaris van lamentar també l’alt voltatge dels debats.

Sánchez va arribar al Congrés molt més relaxat, a causa que la pandèmia ha remès i que aquesta sisena pròrroga s’afrontava amb els dos dies anteriors sense morts per la Covid-19, segons les xifres oficials. Aquesta relaxació el va portar a anunciar un nou decret que unificarà les mesures de prevenció durant la «nova normalitat» fins que es trobi una vacuna contra el virus. Una recopilació necessària perquè es manté la incertesa sobre el futur i perquè els rebrots aïllats que s’han produït demostren que no es pot abaixar la guàrdia. I fins i tot es va permetre un alleujament després de les manipulacions que hem presenciat aquests dies sobre la manifestació feminista del 8-M, quan va dir alt i clar: «¡Visca el 8 de març!».

Res va servir perquè el debat no discorregués de nou entre la pura desqualificació i la descripció de la catàstrofe. Després de reivindicar Mariano Rajoy i la seva obra, Pablo Casado va fer una impugnació absoluta dels dos anys de gestió de Sánchez i no només de la seva actuació durant la pandèmia. Va parlar de «purgues» a la Guàrdia Civil arran del cessament del coronel Diego Pérez de los Cobos, però Sánchez va defensar sense matisos el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i va retreure a Casado la «policia patriòtica» de Jorge Fernández-Díaz, que, va dir, el seu Govern mai tindrà.  

En la seva aposta per aproximar-se a Vox, Casado va arribar a dir que el Govern de Sánchez és el «menys democràtic de la nostra democràcia», amb el «president més radical de la història d’Espanya» al capdavant. A Santiago Abascal només li va deixar els habituals atacs del líder de Vox a Pablo Iglesias i el llenguatge tan propi de la ultradreta d’anomenar «penques», «màfia», «criminals», «bolivarians», «progres multimilionaris» o «narcocomunistes» als governants.

Aquesta similitud en la desqualificació del Govern, al marge de les diferències en el llenguatge, va facilitar a Sánchez la rèplica, en la qual va equiparar en tot moment Casado amb Abascal i Abascal amb Casado, especialment a propòsit de la seva obsessió per atribuir l’inici de la pandèmia a la manifestació feminista del 8 de març. Sánchez va posar exemples de les manifestacions a tot el món el 8-M, es va preguntar per què només el PP i Vox relacionen feminisme i Covid-19 i els va acusar de fer servir el virus per fer política en lloc de lluitar contra el virus. Però, malgrat la crispació, el cert és que Sánchez ha sortit ben parat dels sis debats sobre l’estat d’alarma, que ha superat gràcies a pactes de geometria variable.

Al debat es va traslladar també la divisió entre ERC i Junts per Catalunya quan Gabriel Rufián va reivindicar els pactes d’Esquerra amb el PSOE mentre desqualificava els que al seu dia va fer Jordi Pujol amb José María Aznar, cosa que va induir Laura Borràs a titllar el discurs de Rufián d’«innecessari i ofensiu». Per més que es vulguin ocultar, les discrepàncies en el Govern s’escenifiquen ja fins i tot en el Congrés de Madrid, cosa que no és un bon auguri per a la imprescindible coordinació entre els socis del Consell Executiu en la desescalada i en la lluita que encara queda contra la pandèmia.