L'oportunitat de replantejar espais
La Rambla, quilòmetre 0 de la normalitat
Toca rehumanitzar l'urbs, deixar de considerar-la un mer Monopoly en què només juguen i guanyen d'altres
La Rambla de Barcelona, completamente vacía, el 23 de abril, día de Sant Jordi. /
El geògraf David Harvey explica que «en l’actualitat ja no construïm ciutats perquè la gent hi visqui, sinó perquè s’hi inverteixi». Són oportunitats de negoci, marques, vetes de mercat. Ara, després de la pandèmia, de sobte la ciutat s’ha quedat descol·locada. Paralitzada. S’obre una finestra –com diuen els cursis– de transformació. La finestra es tornarà a tancar quan ens fiquin de nou en la ‘nova normalitat’, que serà la vella subnormalitat, la d’abans i la de sempre. És el moment de fer operacions enèrgiques, ràpides, per regenerar espais als barris que durant dècades han anat quedant despenjats. Toca rehumanitzar l’urbs, deixar de considerar-la un mer Monopoly on només juguen i guanyen d’altres.
Per exemple, tenim l’oportunitat de recuperar la Rambla a Ciutat Vella. Hi ha un pla especial aprovat fa quatre anys a l’ajuntament que, per tacticisme dels partits polítics, no s’ha volgut tirar endavant, fins i tot havent-hi el projecte guanyador d’un concurs, Km-Zero, amb una primera fase enllestida i pressupostada, dormint en un trist calaix.
Notícies relacionadesEls que han passejat durant el confinament per la Rambla, han vist com degenerava a passos gegants. Sense vida de veïns, perquè amb prou feines n’hi ha, i sense vida de visitants perquè no podien venir. I quan acabi la situació d’alarma, si es redueix el riu anual de 100 milions de visitants que rep, els seus locals comercials dedicats al ‘souvenir’ pastitx ho tindran magre. I els que serveixen tapes falses i canyes a sis euros no tindran sentit, ja no enganyaran cap autòcton. Quedarà en evidència, de manera flagrant, que el monocultiu recent era un atzucac. El nou projecte per a la Rambla que no només consisteix a reurbanitzar, sinó que implica importants accions socials, pot per fi exemplificar com salvar una via tan emblemàtica i entranyable. Donant-hi vida, és a dir, veïns, i fent-la desitjable i visitable per la resta de ciutadans. Tenim l’oportunitat d’assajar una innovadora manera de recosir la ciutat, començant just pel seu melic: la Rambla, el carrer més bonic del món. On ja no ensopeguis amb horribles quioscos d’animals reconvertits en botigues absurdes. On els comerços tornin a ser els necessaris, i els equipaments culturals s’omplin per fi. És possible que pugui tornar a venir de gust acostar-se a La Boqueria a comprar, no només per fer fotos i agafar un suc amb una palla.
Cada barri de Barcelona té les seves costures pendents: la transformació de Vallcarca, la redefinició de la Mina en el context del riu Besòs, les Casernes de Sant Andreu, l’eix del Rec Comtal, la Marina del Prat Vermell, La Ponderosa, l’hospital de Sant Llàtzer, i un llarg etcètera d’urgents km 0 que vitalitzin l’urbs post-Covid. Hem vist amb claredat que la ciutat necessita millorar, tant en l’estàndard interior de les seves vivendes com en l’espai públic. És moment d’assajar cures, abans que ens xapin la finestra i torni l’anormalitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
