MIRADOR

La triangulació de Pedro Sánchez

Sánchez es jugarà la presidència quan s'enfronti al pressupost de la remuntada econòmica i als pactes de reconstrucció

2
Es llegeix en minuts
rosas52050835 rufian y pedro sanchez debate investidura200201202517

rosas52050835 rufian y pedro sanchez debate investidura200201202517 / Eduardo Parra - Europa Press

El triangle ofensiu és l’aportació tàctica més celebrada de Phil Jackson al bàsquet, amb aquell moviment (amb Jordan i Bryant, és clar) va arrasar amb els Bulls i els Lakers. Pedro Sánchez va ser un discret jugador a l’Estudiantes, però deu haver estudiat els avantatges de la triangulació, i hi ha recorregut per guanyar l’última pròrroga de l’estat d’alarma.

Aquesta pròrroga pot semblar innecessària, perquè no ajudarà a simplificar el galimaties de la desescalada amb les seves fases, mitges fases i fases modificades, ni frenarà l’alegre estat d’ànim dels més oblidadissos del perill viscut. Ni tan sols es pot presumir eficaç per promoure la responsabilitat cívica de mantenir la distància física i els bons costums d’higiene. No obstant, l’èxit d’aquesta votació li va molt bé al Govern de cara al futur.

Ara mateix, amb el comunicat mèdic diari a favor, el president Sánchez té un objectiu prioritari a curt termini: que la ‘photo-finish’ de la desescalada es correspongui tant com sigui possible amb el seu discurs de base, «vam entrar-hi units i en sortirem units».

Fa quinze dies, el Govern va guanyar la votació amb Ciutadans (i amb el PNB), deixant en suspens l’amenaça d’ERC d’acabar amb la legislatura si el PSOE insistia a pactar amb Inés Arrimadas, que per la seva banda assenyalava expressament el seu propòsit d’allunyar els socialistes dels republicans. El o «nosaltres o ells» llançat per uns i els altres no va caure en un pou sense fons, tot i que la resposta no ha sigut l’esperada. El president Sánchez ha aconseguit un «vosaltres i ells», apuntant-se una victòria parlamentària a un cost assumible, que no l’allunya del seu rumb i equilibra les lectures de les concessions fetes.

El pressupost

Notícies relacionades

Sánchez es jugarà la presidència quan s’enfronti al pressupost de la remuntada econòmica i als pactes de reconstrucció. Una vegada coneguda la quantitat de diners procedents de Brussel·les, mantenint-se l’interrogant de si algun dia Pablo Casado caurà del cavall per veure la llum del sentit d’Estat, donant per molt factible l’acord amb el PNB, el dubte que hi ha per aclarir és si podrà mantenir la triangulació amb Ciutadans i ERC en la votació decisiva del pressupost. S’ha vist que poder es pot, i interessar li interessa, tot i que no sigui imprescindible, cosa que cal veure si totes les parts (inclòs el PSOE) suportaran la pressió dels seus adversaris contra aquesta maniobra.

ERC salva a Sánchez la cohesió ideològica de la seva majoria, però li exigeix el compromís d’abordar el conflicte català des d’uns paràmetres (alguns, estrictament propagandístics) arriscats per al PSOE, al qual no pot garantir tampoc la presència del PSC en un pacte català de reconstrucció liderat per Quim Torra. Ciutadans obre una bretxa ideològica en la coalició de govern de mal suportar per Unides Podem, no obstant, complementa als socialistes el seu escàs poder en autonomies com Andalusia i Madrid, claus per donar credibilitat als pactes de reconstrucció. Aquí hi ha el repte de la triangulació parlamentària.