Dues mirades

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53547062 minuto silencio moncloa200527124142

zentauroepp53547062 minuto silencio moncloa200527124142 / Moncloa

A Espanya, hi ha 27.118 víctimes mortals del coronavirus. Bé, a hores d’ara ja n’hi deu haver unes quantes més, perquè la xifra continua augmentant, per bé que, com tots sabem, en unes proporcions cada cop més reduïdes. "Només n’hi va haver 39, en els últims set dies". Aquest "només" s'assembla a aquell anunci de la DGT en el qual es preguntava a gent del carrer quants morts consideraven "pocs" en accidents de cotxe. ¿Un? ¿Dos? ¿Cinc? ¿I si fossin els teus?

La bona notícia és que hi ha un descens notabilíssim. La dolenta és que encara hi ha gent que pateix aquesta "calamitat sanitària", com ha dit Pedro Sánchez. El president va afegir que la societat espanyola "l'ha aturat", que potser és un missatge un pèl massa optimista, però com que arribem a un determinat punt i a part –inconcret i dubtós, inestable, però punt, al final–, ara és l’hora del dol oficial, que es defineix per banderes a mig pal i homenatges sentimentals i estatals. Potser estaria bé fer com el 'NYT': una llista amb noms i activitats vitals. La dona que era mestra; l’home que va muntar un negoci; el treballador que era excursionista; l’avi que va ser pagès; l’àvia que passejava pel parc. Ells i la vida. Nosaltres.    

Temes:

Coronavirus