DUES MIRADES
No és la bandera
Els seus estendards fan olor de mort, però la pols que aixequen als seus peus sí que és perillosa
Un coche pasea la bandera preconstitucional durante la manifestación convocada por Vox contra el Gobierno, el 23 de mayo en Málaga. /
Ni tan sols aquest aguilot que passegen com un Elvis ressuscitat. No és aquesta Espanya que criden amb ànim guerracivilista. Menys encara el seu missatge a favor de la llibertat. Tan fals. Tan canalla. Res d’això importa, perquè tot és simplement un sidral. Pols efervescents per a moments de pessimisme. Sí, els seus estendards fan olor de mort. No ressuscitaran cadàvers ni règims que ni tan sols ells voldrien. Només busquen la provocació.
Però la pols que aixequen els seus passos sí que és perillosa. Aquesta que ataca qualsevol que no s’ajusta a la seva caricatura de mascles braus... i caducs. Mascles que afirmen que els seus «anticossos espanyols derrotaran els maleïts virus xinesos» i acaben ingressats en un hospital. Tan febles com tots, tan racistes com ells sols.
Sí, aquesta pols és perillosa perquè s’expandeix per l’aire. I l’agressió homòfoba en la seva protesta a Barcelona o la sobreactuació del masclisme o la seva negació de la violència de gènere acaba filtrant-se i ja són massa els que acusen al feminisme de radicalitat. També els que assenyalen el migrant. S’està encoratjant la violència del fort. I allà sí que està en joc la llibertat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.