La clau
La plantofada de Calviño
El pacte amb Bildu per a la derogació «íntegra» de la legislació laboral va portar tensió, trucades nocturnes i pas enrere del PSOE per exigència de la vicepresidenta, que va convèncer Sánchez. Estupefacció a Podem. I a la CEOE.
zentauroepp50446820 washington united states 17 10 2019 nadia calvino spai191019172043 /
La plantofada retòrica, estratègica i a la desesperada que la vicepresidenta Nadia Calviño li ha clavat a una part de l’Executiu ha sigut de nota. Què l’hi diguin a Pablo Iglesias, que continua sense creure-s’ho. La que també ha dedicat als càrrecs del PSOE que van negociar l’última pròrroga parlamentària de l’estat d’alarma (Carmen Calvo i Adriana Lastra, especialment), estel·lar.
Quan avançada la tarda de dimecres es va fer públic que els socialistes, amb Podem i... ¡amb Bildu! (compte, que continua sent un tabú per a un bon grapat de socialistes) havien firmat un acord per derogar la reforma laboral del PP, semblava un altre cop el mateix. Un ‘remember’ del document que va servir de base a la coalició amb els morats fa uns mesos.
Però no. Comportava dues notícies: la primera, que es passava d’«acceptar» els vots ‘abertzales’ a negociar-hi a nivell nacional, obertament i amb papers. Indigerible per als barons del partit de Pedro Sánchez; carnassa per a una dreta famolenca de polèmica i feridor per al PNB, soci en ferm (se suposa) del gabinet governamental. La segona notícia és la que ha portat la CEOE a trencar relacions amb l’Executiu: comprometre’s a una derogació «íntegra» i imminent –abans del final de l’estat d’alarma– de la legislació laboral vigent.
Notícies relacionadesEl compromís, atès el seu calibre i la lletra petita, va anar a la portada. Va generar alertes informatives. I un creuament de trucades nocturnes d’alt voltatge entre els que havien gosat rubricar l’acord, deliciós sens dubte per a un sector ampli de l’esquerra, amb els que, com Nadia Calviño, es posaven les mans al cap pressentint el que vindria: la ruptura del diàleg social i els retrets des d’Europa.
Es va tibar la corda, es van fer advertències serioses a la Moncloa i va decidir el president, que en surt tocat. Ja a mitjanit es va rectificar des de Ferraz. Per a la CEOE, insuficient. Per al PSOE, un pal. Per a Iglesias, intolerable. Per a Calviño, un alleujament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
