Anàlisi

La «il·lusió de la sobirania»

La cogovernança que estem assajant, a escala espanyola i europea, és l'únic camí per poder combatre una pandèmia, global per definició

1
Es llegeix en minuts
El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante una por videoconferencia con los presidentes de las comunidades autónomas, el 12 de abril.

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, durante una por videoconferencia con los presidentes de las comunidades autónomas, el 12 de abril. / EFE / BORJA PUIG DE LA BELLACASA

La flexibilitat de l’estructura federal d’Alemanya s’ha mostrat més eficaç per afrontar la lluita contra el coronavirus que la burocràcia i centralització de França. Des d’aquesta òptica, la cogovernança en la desescalada adoptada a Espanya pel Govern central i els governs autonòmics s’assembla més al model seguit per Alemanya des de l’inici de la pandèmia.

En aquest context, el filòsof Pierre Dardot i el sociòleg Christian Laval publicaran a l’agost a França un llibre en favor de la cogovernança global: ’Dominer. Enquête sur la souveraineté de l’État en Occident' ('Dominar. Encuesta sobre la soberanía del Estado en Occidente'). Els seus autors, en una entrevista a ‘Le Monde’, adverteixen que «l’actual pandèmia desperta una certa pruïja nacionalista i estatista».

Primer, a les dretes extremes: «El virus ve de l’estranger, el confinament provoca atur, s’han de tancar les fronteres, aixecar murs, perseguir els clandestins». És el registre polític que han adoptat Donald Trump o Viktor Orbán. Segon, de manera més mitigada, en les forces centristes –Emmanuel Macron ha advocat per una «tornada» a la sobirania nacional– i en un sector de les esquerres –defensen més proteccionisme davant la globalització neoliberal–.

És cert, apunten Dardot i Laval, que la globalització ha provocat la destrucció dels aparells industrials dels estats nació, però alerten que la resposta ha de ser global. També davant de la Covid-19: «seria una il·lusió creure que es pot combatre una pandèmia, global per definició, amb les armes de la sobirania estatista. Cap sobirania d’Estat al món permetrà prevenir, més enllà del retorn de pandèmies, la catàstrofe climàtica i la degradació de la biodiversitat».

Notícies relacionades

Així, davant la «nacionalització dels esperits» i la «il·lusió de la sobirania», els autors del llibre advoquen per reinventar una «política del món» que permeti decidir als ciutadans sobre el seu propi destí. «Només hi ha una via per aconseguir-ho: l’exercici de la democràcia a tots els nivells, del més local al més global, amb les regles més estrictes de la codeliberació i la codecisió», conclouen.

La cogovernança que estem assajant –més val tard que mai– s’inscriu en la lògica d’un federalisme global que primer hem de posar en pràctica a escala espanyola i europea. Només hi ha un camí: la unió en la diversitat, a Espanya i a Europa. I una exigència prèvia: lleialtat federal.

Temes:

Coronavirus