L'ombra de la gana

Va arribar de sobte. Semblava desubicada. O potser ens ho semblava a nosaltres, que ella no tenia lloc als nostres carrers. Més ben dit, a les nostres cases. Que no podia colar-se així, tan superba, tan inesperada, en uns comptes que van deixar de sumar xifres. De la nit al dia. Només restes. ¿Què fa aquí i amb tanta gana? No, hauria de canviar aquesta paraula. ¿Pot l’ombra de la gana tenir gana? ¿Pot la nevera buida empassar-se el pis sencer? També les cares. I cobrir-los d’una angoixa que es desborda, tant com aquesta cua que no deixa de créixer. Cua per espantar la gana dels ventres. També la de la nevera. Perquè aquest moment no es converteixi en demà. Perquè l’ombra no s’instal·li. Que marxi.

La demanda als bancs d’aliments ha augmentat el 40% només a Catalunya. La distribució d’aliments ha passat de 2.000 a 3.000 tones. A la Creu Roja a Catalunya arriben, cada setmana, 10.000 peticions més d’ajuts. Que no ens torni a passar. Que quan parlem d’economia, de fiscalitat o d’inversions no ens oblidem d’aquestes cues que no deixen de créixer. Ni d’aquesta ombra sempre amb gana.