Desconfinament descoordinat a la UE

La resposta de la Unió Europea (UE) a l’expansió del coronavirus al març va ser descoordinada, amb cada estat imposant de forma unilateral els seus controls de fronteres, restriccions nacionals i mesures sanitàries. Dos mesos després, els Vint-i-set semblen decidits a repetir amb un desconfinament descoordinat i unilateral. Després d’un primer intent fallit a principis d’abril de la Comissió Europea de promoure una actuació coordinada davant la pandèmia, que va ser desautoritzat pels governs, l’Executiu comunitari ha optat ara per proposar unes recomanacions genèriques per al desconfinament, que permet donar la imatge d’una aparent coordinació a la UE.

La falta d’una coordinació real dels Vint-i-set, els governs dels quals continuen actuant de moment de forma unilateral, i la prolongació de les mesures restrictives posen en perill milions de llocs de treball en el sector turístic. L’activitat turística aporta el 10% del producte interior brut (PIB) de la UE i més del 12% en el cas d’Espanya. La Comissió Europea estima que cada euro de valor afegit generat pel turisme aporta 0,56 euros addicionals als altres sectors.

El turisme genera el 15% de l’ocupació a Espanya i Itàlia, el 12% a Alemanya i l’11% a França, i arriba al 26% a Grècia i al 23% a Croàcia, i en algunes regions representa el 50% de l’ocupació total. La Comissió Europea avisa que, sense una actuació urgent, es poden perdre sis milions de llocs de treball en el sector turístic a la UE. A Espanya, el turisme donava feina en el tercer trimestre del 2019 a 2,83 milions de persones, inclosos 470.000 autònoms, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els contractes temporals que es formalitzaven al març, l’abril i el maig a l’inici de la temporada aquest any no s’han materialitzat. A Barcelona, el 35% dels comerços, bars i restaurants dels eixos turístics estimen que no reobriran el negoci després del final del confinament.

Impacte socioeconòmic

L’enorme impacte socioeconòmic del confinament per contenir el virus es deixa sentir cada vegada més. A Espanya, Itàlia, França i Bèlgica, les peticions d’ajuda d’aliments han augmentat entre el 20% i el 25%, un percentatge que puja el 30% a ciutats com Amsterdam, segons la Federació Europea de Bancs Alimentaris (FEBA). A Madrid i Barcelona, les demandes s’han triplicat, i el 40% de les persones que acudeixen a la recerca d’aliments mai havien recorregut abans a aquest tipus d’ajuda, segons Càritas. A Catalunya, Creu Roja indica que cada setmana se sumen 10.000 persones més a demanar aliments per sobreviure.

A França, el 41% de les llars assenyala que ha perdut ingressos a causa de l’epidèmia, segons una enquesta de l’Institut Ipsos i Datacovid. A Espanya, més de 300.000 treballadors afectats pels expedients de suspensió d’ocupació continuaven sense cobrar aquesta setmana els ajuts que els corresponen, segons dades oficials del Ministeri de Treball. Això augmenta les dificultats de moltes llars en un país on abans de l’actual crisi sanitària el 75% de les famílies ja tenia dificultats per arribar a fi de mes, com va revelar una enquesta de l’OCU l’any passat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

A finals d’abril, més de 42 milions de treballadors estaven afectats per expedients de suspensió temporal d’ocupació a la UE a causa del confinament, cosa que representa al voltant del 25% del total d’assalariats, detalla un informe de l’Institut dels Sindicats Europeus (ETUI). Els treballadors afectats per aquests expedients de suspensió d’ocupació ascendeixen a 4 milions a Espanya, 8,3 milions a Itàlia, 10,1 milions a Alemanya i 11,3 milions a França. Aquests treballadors no figuren comptabilitzats en les xifres oficials de l’atur, però equivalen al 47,8% dels assalariats a França, al 46,6% a Itàlia, al 26,9% a Alemanya i al 24,1% a Espanya. L’Oficina d’Estadístiques d’Irlanda indica que la taxa d’atur a l’abril s’hauria situat en el 28,2% si es comptabilitzessin els perceptors del subsidi d’atur afectats per les mesures de la Covid-19.

A l’espera d’una vacuna

El confinament, que no extingeix el virus, ha limitat la immunització a la majoria de països de la UE: només arriba al 5% de la població a Espanya i el 4,4% a França, sense protecció davant de rebrots de l’epidèmia. L’enfonsament dels indicadors econòmics fa cada vegada més insostenible la prolongació dels confinaments. La UE ha d’aprendre a conviure amb el virus mentre no hi hagi una vacuna, reforçant molt més les seves capacitats sanitàries per limitar el nombre de víctimes.