Apocalipsi 'now'

La Bíblia, com altres textos sagrats, està farcida de referències mitològiques universals. Recull mites d’altres cultures i els incorpora mitjançant el sincretisme. Mites que representen anhels i temors profunds que s’han mantingut invariables pràcticament des de l’inici de la humanitat.

Un d’aquests mites és el dels quatre genets de l’apocalipsi. El negre: la fam. El vermell: la guerra. El groc: la mort. I el misteriós genet del cavall blanc, que alguns identifiquen amb Jesucrist i d’altres, amb l’esperança.  

Un cicle que es repeteix en la història 

És fàcil rastrejar els orígens del mite en altres cultures, però a mi em deixen poc espai aquí, així que em limitaré a explicar que el mite representa un cicle que es reprodueix al llarg de tota la història de la humanitat: 

Alteracions climàtiques provoquen contínues sèries de males collites que porten com a conseqüència fams atroces. -> Com que hi ha fam, el poderós, que no rep ja els diners via impostos o vassallatge, declara la guerra al territori veí per robar-li els recursos. Els seus camperols —serfs, vassalls o esclaus— s’uneixen a l’exèrcit perquè l’exèrcit ofereix un salari i possibilitats de pillatge. -> A la guerra, la fam, les ferides, l’aglomeració afavoreixen que els virus campin lliurement. -> Les epidèmies letals s’abaten sobre la població i provoquen grans mortaldats.

Així podem parlar de la guerra del Peloponès i la pesta d’Atenes; la guerra de les roses i la pesta negra; la guerra dels cent anys i... també la pesta negra; la conquesta d’Amèrica, la verola i el còlera; la campanya d’Egipte de Napoleó i la pesta bubònica; la guerra civil espanyola i el tifus...

Antigament, les plagues no arribaven a ser globals perquè no hi havia avions. És Cert que els espanyols vam portar i portem epidèmies en barcos, però no les contagiàvem a tot Europa. Des de la primera guerra mundial, que va estendre per tot el globus la grip espanyola, i la segona, que va propagar el dengue, l’àntrax, la diftèria i la malària, hem canviat el model: d’epidèmies a pandèmies.

Des de l’inici del segle XXI, les guerres s’han multiplicat per l’Àfrica i l’Orient Mitjà (el Iemen, Iraq, Síria, Sudan, Somàlia, Afganistan). No són guerres internes. Totes comencen a causa de la pobresa energètica. Parlem de països que tenen petroli, en què les guerres aparentment són guerres civils, però en realitat estan impulsades des d’Occident. El coronavirus no parteix d’un laboratori, no.

L’avantatge de supervivència de les dones 

És molt possible que el nostre SARS-CoV-2 sigui la mutació d’un altre coronavirus: el MERS-CoV, que provoca una infecció de les vies respiratòries gairebé idèntica a la del SARS-CoV-2 i que es va detectar per primera vegada a l’Aràbia Saudita el 2012. Tots dos són patògens emergents a partir d’un reservori animal, tots dos són responsables d’infeccions respiratòries greus de caràcter epidèmic, tots dos tenen gran morbiditat i mortalitat, estructura similar i arrels filogenètiques comunes.  

¿I per què han mutat i s’han estès a tanta velocitat? Doncs a causa de la globalització, la superpoblació, la hiperconnectivitat i la concentració de les cadenes de subministraments, els quatre genets de l’apocalipsi de la civilització actual.

Doncs bé, en totes les pandèmies i epidèmies registrades, les dones han tingut, sempre, un avantatge de supervivència omnipresent, fins i tot en circumstàncies en què la mortalitat general era extraordinàriament alta.  Tot i que les crisis van reduir l’avantatge de supervivència pel que fa a l’esperança de vida, les dones van sobreviure sempre millor que els homes. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I això ¿per què?

Doncs la resposta, estimats lectors i lectores, la deixo per al pròxim article.