Més enllà de l'humor

Fa uns dies als Estats Units es va emetre l’episodi final de la sèrie ‘Will & Grace’. De fet, era el segon cop que passava. El maig del 2006 ja s’havien acomiadat amb honors, després de vuit temporades de molt èxit, però el 2017 els creadors, actors i la cadena NBC es van posar d’acord per ressuscitar-la, i n’hem tingut tres anyades més. Els que n’érem admiradors entusiastes hem seguit aquest retorn amb una decepció creixent: passada l’alegria de retrobar uns caràcters i uns escenaris familiars, t'adonaves que els guions eren menys elaborats i, massa sovint, els gestos i ganyotes dels personatges es perdien sota el bòtox. De tant en tant, quan Will, Grace, Karen i Jack aconseguien reviure la seva química dels bons temps, la sèrie brillava uns minuts i després s’aplanava de nou.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

‘Will & Grace’ va ser una pionera a l’hora de presentar uns protagonistes gais, i fer-ho a més amb un humor autoparòdic, sovint en la tradició jueva nord-americana. Com moltes comèdies de situació, es filmava amb públic, amb rialles en directe, una cosa que hi afegia una vivesa teatral. Aquest segon adéu ha tingut un aire més crepuscular i, d’alguna manera, sembla que certifiqui també la decadència de tot un gènere. Ara ja es pot dir que ‘Frasier’, ‘Seinfeld’, ‘Friends’, ‘Will & Grace’ i ‘The Simpsons’ van marcar una edat d’or, i després n’han vingut epígons honrosos com ‘30 rock’, ‘How I met your mother’ o ‘The Big Bang Theory’. Ara mateix, però, no sembla que puguem esperar gaire més.

Amb una mica de perspectiva, és possible que la irrupció de ‘The office’, de Ricky Gervais, i ‘Louie’, de Louis CK, comportessin un canvi de paradigma. Els últims anys la comèdia de mitja hora ha abandonat el plató fix i s’ha tornat més àcida i irreverent, més imprevisible, des de ‘Larry David’ a ‘Fleabag’. També ‘Better things’ i la seva nova mirada a la família desestructurada. Un pas més enllà, encara, hi ha la sèrie més interessant d’ara: ’High maintenance’, a HBO. Les peripècies vitals d’un venedor de droga, a Brooklyn, són un terreny ideal per explicar històries emotives, divertides i que no defugen el drama: la tradició narrativa nord-americana s’ha imposat al teatre.