LA CLAU

Reconstruir amb decència

La reconstrucció d'aquest país, amb una llavor que s'ha sembrat al Congrés, ha de satisfer diverses generacions. No n'hi haurà prou amb ser-hi. Caldrà saber-hi estar i per què s'hi està. El diàleg no és una opció, és una emergència nacional

1
Es llegeix en minuts
Una enfermera, durante los aplausos a los sanitarios en el Hospital Gregorio Marañón, el 2 de abril.

Una enfermera, durante los aplausos a los sanitarios en el Hospital Gregorio Marañón, el 2 de abril. / JOSÉ LUIS ROCA

Si hi ha una cosa que mereixen els morts del coronavirus i les víctimes de la seva crueltat és respecte. I decència a l’hora d’abordar el que ha de venir. Molta decència. La reconstrucció d’aquest país, amb una la llavor que es va plantar aquest dijous al Congrés amb un excés de diputats (massa, sense ser necessari, donada la fase de desescalada), no serà efectiva ni servirà per satisfer diverses generacions si l’horitzó a què s’ha d’arribar no és, principalment, decent. No n’hi haurà prou amb estar en aquesta comissió. Caldrà saber-hi estar i per què s’hi està.

S’ha de prioritzar la vida. La salut. Garantir els mitjans i les mesures prudents. Transparència. Inversió. Mai més sanitaris-herois amb aplaudiments però sense mascaretes. Final del mercadeig amb l’Estat del benestar perquè un grapat de pocavergonyes s’emportin comissions o en procurin als seus entorns (als tribunals en continuem coneixent detalls).

Mai més plors pels morts per a qui no hi va haver respiradors. Punt final a considerar la inversió en ciència i investigació un luxe prescindible. Cal provar de garantir ocupació i aliment bàsic a qui ara està en edat de treballar. I als seus fills, una educació de qualitat (vigilem el costat fosc de la telesegregació escolar que s’acosta).

Residències i política

També és decència conjurar-se perquè la nostra gent gran no morin de forma indigna en suposades residències, perquè les autoritats estan massa ocupades per vigilar serveis subvencionats que amaguen uns rèdits inconfessables a costa dels nostres avis. Dels mateixos que van afrontar l’anterior crisi a Espanya, emparant i compartint la pensió amb els seus joves, obligats a passar la vergonya de tornar a casa. Decència. 

Notícies relacionades

I decència i altura de mires també en la política. El Govern haurà d’acceptar la seva debilitat parlamentària. L’oposició, pair el moment històric i prendre decisions que li permetin mirar-se al mirall del futur. El diàleg no és una opció. És una emergència nacional.