El prat i les ovelles

Després de diverses proves, m’he quedat amb la franja de passeig de les sis del matí. És quan el silenci em sembla menys impostat, i la poca gent que es veu –sobretot, corredors, o treballadors– s’assemblen més als que podien veure’s a aquella hora nostra de la vella i extinta normalitat. Caminant per algun carreró secundari, l’absència de sons i algun diminut tros de jardí o una sinuosa però modesta volta catalana gairebé em traslladen a més d’un segle enrere, quan el meu barri era un nucli fabril.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Vaig intentar sortir una nit, i la pau es va transformar en desassossec: zero mascaretes, grupets, un ‘botellon’... És absurd, per no dir antidemocràtic, pensar que es pot controlar ‘tota’ la població ‘a totes hores’. Però hem caigut en un altre pensament màgic, el d’ignorar que vivim en una ‘tragèdia dels comuns’. Aquest concepte –no relacionat amb la sort de cap partit–, formulat per l’ecologista Garrett Hardin, explica un dilema social. Si imaginem els béns comuns (ara la salut, el dret a sortir i la distància social) com una mena de pastura compartida en què pastura el bestiar de cada un, cada granger, si pensa en l’interès propi, intentarà posar tantes ovelles pròpies com pugui al camp. I si tothom fa el mateix, la pastura s’esgotarà.

Hardin, em temo, no formula una solució, però la politòloga Elinor Ostrom, primera dona a guanyar un Nobel d’economia, va dedicar la seva obra a buscar-les. Les seves conclusions –absents de panacees– s’allunyaven tant de la idea d’un control total de l’Estat com de la parcel·lació i privatització egoista del que és de tothom. Incidien més aviat en la necessitat de crear una societat cohesionada i sàvia, que cregui en les seves regles i les faci valer per consens. Però aquest procés porta temps, i un nivell de debat que no té res a veure amb el que es va veure al Congrés dimecres. Els nostres representants criden, menteixen i insulten, mentre intenten augmentar cada un el seu particular ‘ramat’ de vots. Res s’aconseguirà amb aquest exemple, i jo em resignaré a continuar matinant.