El menys dolent, no el millor

Així els anuncis del PP i d’ERC que estudiaven votar negativament van fer témer que la quarta pròrroga ,de l’estat d’alarma fos derrotada. Hauria sigut pitjor que una greu desautorització al Govern ja que el país hauria quedat en una situació molt precària perquè l’estat d’alarma és necessari per suspendre dos drets fonamentals: la llibertat de circulació i la de reunió. I aquesta suspensió temporal és obligada per vèncer el coronavirus.

Afortunadament no ha sigut així i aquest dimecres el Congrés ha aprovat la quarta pròrroga amb 178 vots (majoria absoluta). Pedro Sánchez ha passat la prova però ha hagut de reconèixer la realitat i pactar amb Cs –partit que inicia un canvi de rumb– i amb el PNB, donant més paper a les comunitats autònomes en el desconfinament. Ha sigut el resultat menys dolent: segueix l’alarma, però el Govern queda obligat a negociar. L’unilateralisme desapareix de l’agenda.

Però el menys dolent no és ni de lluny el millor. És molt greu que en el pitjor moment d’Espanya en molts anys, els dos grans partits no aconsegueixin uns consensos mínims. Casado és irresponsable a l’afirmar que Sánchez és el caos. Una actitud més mesurada donaria a Espanya més confiança i el faria ser més valorat. Però almenys s’hi ha abstingut i no ha votat en contra.

Que Sánchez només hagi sigut salvat pel vot de dos partits minoritaris –Cs i el PNB– més altres grups més petits indica debilitat, però també que el PSOE –tot i que sigui ‘in extremis’– sap negociar i pactar, condició indispensable per governar un país tan plural com l’Espanya del 2020, més rica però també més fraccionada que la dels 80.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

L’actitud de Casado té molt de sectarisme, però una explicació, tot i que sigui cínica. Si el PSOE fos derrotat en unes eleccions, el més probable és que Casado guanyés i arribés a la Moncloa. S’entén menys el no dels grups independentistes catalans. ¿Què haurien guanyat JxCat o ERC si Sánchez hagués sigut derrotat? Res. Tret que apostin per allò tan estúpid de com pitjor, millor, que en plena crisi sanitària i econòmica seria suïcida.

JxCat, que ja es va mostrar més antisistema que Bildu en l’anterior votació, insisteix en una actitud radicaloide que l’allunya del seu pragmatisme originari. El cas d’ERC, que ha donat mostres recents de realisme, sorprèn més. ¿Prefereixen ara els republicans coincidir en el vot amb Vox a alinear-se amb Bildu o el PNB? Segur que no, però és possible que ERC –amb Oriol Junqueras a la presó i davant d’unes pròximes eleccions catalanes– tingui dubtes sobre el seu futur. És un error ja que amb la seva abraçada a la realitat –el 47% no és prou majoria– va guanyar amb claredat les municipals i les dues legislatives de l’any passat.