El pacte o el conte

Ciutadans ha recolzat el Govern de Sánchez per prorrogar l’estat d’alarma. ¿Inaugurarà la temporada dels balls de pactes? Amb el ‘sí’, Arrimadas s’ha posat de relleu, s’ha desmarcat del bloc de dretes i s’ha soltat de l’estratègia indigna de Vox. Cs ha perdut moltes peces en molt pocs anys. Podia haver sigut el partit liberal serè i obert que Espanya no té. La desorientació de Casado i el descontentament en les files del PP potser li brinden una nova oportunitat.

¿I els independentistes? JxCat, a la seva. Amb el ‘Madrid ens mata’ s’ha situat en el mateix terreny que Vox. Se l’ha guanyat a pols. ERC debat amb si mateixa. Mentre Rufián o Torrent es neguen a entrar en el fang mortuori, Junqueras xipolleja a la vora amb un article publicat a mitjans d’abril. Els dubtes d’ERC són els dubtes de bona part de l’independentisme. Fer política per ser rellevants a Madrid, com el PNB, seria bo per als interessos de Catalunya. De la Catalunya real. El problema és que bona part del votant continua en la Catalunya màgica. El conte que es divulga i finança tan generosament.