'Niño, deja de joder con la pelota'

Pobres nens, confinats a casa seva sense poder córrer. Pobres metges, titans de la maltractada sanitat pública. Pobres persones grans, els més vulnerables a la nova malaltia... Un aplaudiment per a tots ells. No obstant, fa reverències als veritables herois de la pandèmia, els veïns antinens. Els que es queixen de l’insuportable soroll que, en condicions normals, fan les criatures amb qui comparteixen parets. Abans que la malaltia Covid-19 fuetegés el planeta aquest fragor infantil ja era irritant, inhumà i carregós. Ara tot s’ha elevat a l’enèsima potència. Terrabastall pueril tot el sant dia gràcies al confinament.

En l’altra vida (la prèvia a la pandèmia), hi havia veïns que enviaven cartes per la bústia en què amenaçaven amb una denúncia davant de la policia perquè, segons la seva opinió, els dos nens de dalt feien tant soroll que el llum tremolava i el sostre amenaçava de caure. D’altres optaven per posar notes a la porta: «Com em torneu a despertar poso una queixa a la comunitat de veïns. Els vostres fills són la vostra responsabilitat». Altres apareixien enfurismats al domicili i insultaven els pares de les criatures. Els més fins es desfogaven quan hi coincidies a l’ascensor. «Ai, que maco que és. I com matina, ¿eh? A les sis del matí el sentim comptar. Ens fa una gràcia... ¿Se’n va a dormir molt aviat? Envia’l més tard al llit, així no matinarà tant».

Orgasmes al 5è A

Un drama. Pobres veïns. Només volen viure en pau. Ells, que posen la tele a volum descomunal. Ells, que mai es queixen de la parella del 5è A, les explosions fogoses d’amor de la qual a altes hores de la matinada sembla que no són molestes. Ells, que mai demanen als estudiants del 2n B que baixin la música un dissabte a la nit. No. Perquè els sorolls més molestos, més insofribles i enutjosos són els d’aquests bojos baixets. «‘Niño, deja de joder con la pelota’», com va immortalitzar Serrat.

El 2018 Lina Meruane va publicar a Espanya ‘Contra los hijos’, un llibre interessant que conclou que els fills són uns emperadors i les mares, les seves esclaves. L’autora xilena el va començar a escriure després de patir durant anys la família que vivia al pis de dalt, una parella amb fills. Segons la seva versió, els nens corrien molt i ella es desesperava i no podia ni treballar. Finalment va negociar amb els seus veïns la compra d’una alfombra i el problema es va esmorteir.

Quino, el veí tranquil

Manuel Jabois, a l’obituari del seu amic David Gistau al diari ‘El País’, va explicar com el periodista, al cap de poc temps de mudar-se, un dia es va trobar a l’ascensor amb el dibuixant Quino, que vivia al pis del costat. Pare de quatre petits, Gistau va demanar disculpes pel xivarri infantil de casa seva. «L’han de tornar boig», li va dir. El creador de Mafalda li va respondre. «Són nens. La seva feina és fer soroll».

Notícies relacionades

Disfruta del teu fill. (És broma)

Néixer l'any del coronavirus

Els nens són molestos. I educar-los és una feina molt dura. Ningú en el seu seny deixaria que el seu fill colpegés la bateria a les sis del matí o es posés a donar crits histèrics. Hi ha pares i mares cretins a cada cantonada, però no són majoria. El plor d’un nadó és incontrolable. I a mesura que creixen, les criatures ploren menys però riuen més i més alt. I corren. I salten. I juguen. I criden. És incontrolable i inevitable. A més, només ho fan les poques hores que són a casa. En condicions normals, un nen es passa mitja vida a l’escola i l’altra mitja, al parc.

Ara, en plena batalla del coronavirus, els petits s’estan a casa 24 hores (tret del curt passeig permès). Els veïns antinens han d’estar patint l’indicible. Pobres. Ells sí que són els veritables herois d’aquesta batalla. Si per ells fos no s’escoltaria el Dúo dinámico cada dia a les vuit de la tarda sinó Serrat: «‘Niño, deja de joder con la pelota’».