¿Bombolla en el futbol?

En la nova normalitat, no hi haurà el que no hem trobat a faltar, cosa que no necessàriament significa que passarem a valorar l'essencial

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42974589 jupp heynckes200504164224

zentauroepp42974589 jupp heynckes200504164224 / PATRIK STOLLARZ

Jupp Heynckes, entrenador que va guanyar la Champions amb el Madrid i el Bayern, ha dit el que molts pensen i no s’atreveixen: «Les xifres dels fitxatges i dels salaris dels futbolistes eren immorals i ara han de reduir-se». Abans i després de la crisi del 2008, la bombolla del futbol va sortir indemne sempre que va estar a punt de rebentar. Ho va fer gràcies al pànic que provocava l’amenaça d’un cap de setmana sense partits. Era poc menys que el final del món. Polítics, entitats financeres o patrocinadors miraven cap a un altre costat al comprovar que aquesta prodigiosa màquina de fer diners no aconseguia pagar tots els impostos, tornar els crèdits o justificar el retorn de determinades inversions publicitàries. Des de principis dels anys 90 del segle passat, l’aliança entre els clubs i els que trafiquen amb els drets de televisió en un mercat de futurs ha generat una bombolla que permet pagar sous milionaris. Però això no seria el més greu. El pitjor són les comissions que generen els traspassos. Típic de qualsevol bombolla financera: es tracta de no permetre mai veure el valor real dels actius a base de comprar-los i vendre’ls.

Notícies relacionades

Aquest coronavirus està sent una espècie de gran assaig del final del món: carrers deserts, fàbriques aturades, cotxes als garatges i estadis de futbol deserts. O pitjor encara, centenars de canals temàtics emetent reposicions de partits llegendaris, l’antítesi de l’emoció que provoca la retransmissió televisiva d’enfrontaments amb final incert. Heynckes considera que, per fi, es punxarà la bombolla. Ja ho veurem. Ara per ara, la Lliga continua fent por i l’autoritat competent de la sanitat ha ballat segons el seu son per evitar que s’evidenciï la seva nuesa. Veurem quant dura l’embolic. El futbol no deixa de ser sempre, com li agradava evidenciar a Michael Robinson, una gran metàfora de la vida. La nova normalitat serà un món en el qual no hi haurà el que no hem trobat a faltar. Això no significa, necessàriament, que passarem a valorar l’essencial.