DUES MIRADES
La crispació com a horitzó
Amb la cancel·lació del concert 'Barcelona, ens en sortirem' s'han silenciat tots els debats
La fachada del Ayuntamiento de Barcelona, con un mensaje de ánimo, el pasado 17 de abril. /
L’al·luvió de baixes i crítiques ha fulminat el concert ‘Barcelona, ens en sortirem’. L’ajuntament hi aportava 200.000 euros per al cost mínim de producció. Els 22 artistes actuaven amb el caixet reduït. I amb la cancel·lació s’han silenciat tots els debats. En un moment de dol, ¿hi ha expressions d’ànim? Hi ha tantes respostes com sensibilitats. Però fins i tot a les rereguardes hi ha balls, música, teatre. ¿Com podem sobreviure, si no?
El format podia ser més reduït, ¿arribaria a tant públic? Si la inversió pública era el problema, com van afirmar els que es van despenjar a posteriori, es podia haver debatut amb l’organització i amb la resta dels participants. ¿200.000 euros és molt?, ¿quant costa una actuació? S’anava a gravar en 22 localitzacions. També a Madrid i Mallorca.
Ens hem robat aquests debats. També veure artistes de tan diferents realitats i ideologies obrir una finestra al diàleg amb la seva música. El despotisme digital (també l’exèrcit de salvació de JxCat) es va encarregar de pressionar i dinamitar la iniciativa. Des dels balcons de Catalunya, la crispació és l’horitzó.
