RESPOSTA A LA CRISI
Per un 'pla Marshall' verd
Un bon nombre de països europeus estan decidits a vincular la recuperació després de la pandèmia amb els plans mediambientals de la CE
contaminacionok
La lluita contra el canvi climàtic ha trobat un inesperat aliat en el coronavirus. Les imatges del satèl·lit no en deixen cap dubte: les emissions de CO2 han caigut dràsticament des del començament de la pandèmia. Uns càlculs inicials observaven un descens temporal del 25% a la Xina. La frenada en l’activitat global podria suposar la reducció més gran en emissions des que es tenen registres: fins al 4% en el còmput anual previst per al 2020.
No obstant, és només un miratge. Per evitar que la temperatura pugi per sobre dels 1,5 graus, la reducció hauria de ser del 6% durant la pròxima dècada i és obvi que, com ja ha començat a ocórrer a la Xina, quan comenci a recuperar-se l’activitat econòmica ho farà també el ritme d’emissions.
De fet, una altra de les bretxes que està obrint el coronavirus és entre aquells que volen aprofitar la crisi per revertir o frenar les mesures per combatre el canvi climàtic i aquells que veuen en aquesta una oportunitat per accelerar la transició cap a un model més sostenible.
Entre els primers, els Estats Units ja han anunciat una relaxació de les seves normes mediambientals; la Xina podria construir un bon nombre de plantes de carbó per facilitar la seva recuperació econòmica, i Polònia ha advertit que la crisi impedirà assolir les metes proposades.
«Un sobtat canvi transformador»
Però un altre bon nombre de països de la Unió Europea (UE) estan decidits a vincular la recuperació del dia després amb els plans de la Comissió Europea (CE) de llançar un gran Pacte Verd que impulsi l’economia mentre aspira a aconseguir zero emissions per a l’any 2050. Fa uns dies, els ministres de medi ambient de 10 estats membres, encapçalaments per Dinamarca i entre els quals es troben Espanya i Itàlia, van enviar un escrit a la CE en aquest sentit; de seguida s’hi van sumar Alemanya, França i Grècia.
Des d’altres instàncies s’ha demanat fins i tot que el Pacte Verd sigui el gran ‘pla Marshall’ per a la recuperació postcoronavirus. És el cas, per exemple, de la copresidenta del Club de Roma i del director del Potsdam Institute for Climate Impact Research, que en una carta oberta als líders europeus recordaven que la pandèmia ofereix l’oportunitat d’un «sobtat canvi transformador».
El Pacte Verd és un dels grans projectes d’Ursula von der Leyen per al seu mandat al capdavant de la Comissió Europea. El seu objectiu és la transformació de l’economia europea per assolir la neutralitat d’emissions, dissociar el creixement de l’ús massiu de recursos –i molt especialment els combustibles fòssils– i convertir Europa en l’impulsor d’un model de sostenibilitat que respecti els límits planetaris. Per a això, aspira a incidir en l’energia, la mobilitat, la indústria, l’alimentació, la contaminació, la biodiversitat i les infraestructures. Conscient que aquests processos sempre tenen guanyadors i perdedors, el Pacte Verd contempla a més un mecanisme per mobilitzar 100.000 milions d’euros a fi de garantir una «transició justa», en la qual ningú quedi enrere.
Reforçar el Pacte Verd com a resposta a la crisi del coronavirus serviria per abordar les seves dues principals dimensions: la sanitària i l’econòmica. La primera, perquè cada vegada és més evident la vinculació entre la nostra vulnerabilitat davant de les pandèmies i la pèrdua de biodiversitat, la mala qualitat de l’aire que respirem i la desforestació. La segona, perquè després del gran drama que suposa la pèrdua de milers de vides humanes, les conseqüències econòmiques d’aquesta aturada global auguren així mateix bones dosis de sofriment, igual com la inacció davant dels efectes del canvi climàtic.
Per als 13 estats europeus que donen suport a aquesta idea, la reactivació de l’economia i la creació d’ocupació han de passar per augmentar les inversions en mobilitat sostenible i accelerar la transició energètica cap a sistemes més eficients i renovables. I amb la seva petició pretenen avançar-se, o almenys contrarestar, les forces que estiraran la corda en sentit contrari.
De moment, per la necessitat d’atendre l’emergència, la Comissió Europea ha retardat la presentació de dues de les estratègies previstes en el Pacte Verd: ’De la granja a la taula’ (’From farm to fork’, F2F en l’argot comunitari) i ’Biodiversitat’. Totes dues especialment sensibles aquests dies en els quals s’ha posat encara més de manifest la necessitat de garantir el subministrament d’aliments i la sobirania alimentària ha tornat a la primera línia del debat polític. Per això cal esperar que es recuperi aviat el calendari per al seu llançament.
