EL PAPER DECISIU DE LA CAMBRA BAIXA

3
Es llegeix en minuts
El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez (de espaldas), interviene durante el pleno de control al Ejecutivo, el 29 de abril en el Congreso.

El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez (de espaldas), interviene durante el pleno de control al Ejecutivo, el 29 de abril en el Congreso. / EFE / CONGRESO

Es tracta d’una hipòtesi que s’està plantejant aquests dies: que el Govern perdi la majoria que fins ara li ha anat garantint la renovació de les pròrrogues de l’estat d’alarma. Val la pena explorar el panorama que podria sorgir en aquest cas, per si la nova situació política pogués canviar l’estratègia seguida en la lluita contra la pandèmia. Ens hem centrat molt, i és lògic, en els aspectes sanitaris. També hem donat importància a les restriccions dels nostres drets fonamentals. En un segon pla han quedat les qüestions institucionals, que també poden ser rellevants per a la gestió de la crisi i no s’han de perdre de vista. D’entre les quals, ara pot ser el moment de tractar del paper del Congrés, perquè el manteniment de l’estat d’alarma depèn d’ell.

Segons la Constitució (article 116.2), és el Govern el que declara l’estat d’alarma. Si el desitja mantenir més enllà de 15 dies, necessita l’autorització del Congrés. Aquesta autorització es vota, i n’hi ha prou amb la majoria simple perquè s’atorgui. La llei orgànica que regula els estats d’alarma, excepció i setge (LOEAS) no indica que es requereixi una majoria absoluta per a la pròrroga de l’estat d’alarma, de manera que, d’acord amb el que diu l’article 79.e de la Constitució basta amb la majoria dels «membres presents» de la Cambra baixa. La presència pot ser virtual, ja que el reglament del Congrés permet el vot telemàtic (article 81.2).

Tenim, doncs, el marc en el qual la proposta de pròrroga presentada pel Govern podria ser derrotada. Però, abans d’entrar a descriure el que passaria, és important recordar que hi hauria la possibilitat que la proposta de pròrroga, en lloc de ser simplement rebutjada, s’aprovés amb modificacions. Ho permet l’article 6.2 de la LOEAS, i seria convenient tenir-ho en compte. El Govern patiria un correctiu amb les esmenes del Congrés, però no es generaria la incertesa que podria produir-se si torna de cop a la situació prèvia al 14 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma.

Recuperació de competències

Si això ocorregués, les comunitats autònomes tornarien a ser les autoritats competents per gestionar la crisi sanitària. Ho són normalment en la mesura que totes elles assumeixen les competències sanitàries d’acord amb els seus estatuts, mentre que a l’Estat li correspon, segons l’article 149.1.16 de la Constitució, l’establiment de «les bases i la coordinació general de la sanitat». La legislació estatal que deriva d’aquest precepte constitucional, i que resulta rellevant en cas d’epidèmies, remet les autoritats competents. Que són, per l’esquema de distribució de competències, les de les comunitats autònomes. El reial decret 463/2020, que va declarar l’estat d’alarma, va alterar temporalment aquesta estructura al precisar a l’article 4.1 que l’«autoritat competent» és el Govern central. Si no es renova la pròrroga de l’estat d’alarma, aquest reial decret deixarà de ser vigent i les comunitats tornaran a la plenitud de les seves competències.

Així de senzill per al dret. La realitat pot ser molt més complicada, perquè la coordinació i la col·laboració en la lluita contra la pandèmia resulten imprescindibles, i caldria trobar una nova fórmula per establir-les. Si la restricció de la llibertat de circulació que suposa l’actual estat d’alarma és discutible, ho seria molt més si el confinament l’imposessin pel seu compte les comunitats autònomes. L’Estat tindria sempre la competència per coordinar, i dictaria la normativa corresponent. Però la col·laboració no pot imposar-se, tot i que el Tribunal Constitucional digui que és un principi constitucional implícit (STC 18/1982). Requereix la combinació de les competències de l’Estat i de les comunitats autònomes, i aquestes, mentre en disposin, no estan obligades formalment a exercir-les per assolir objectius que no assumeixin. Haurien d’acceptar la iniciativa del Govern, just després que aquest hagués sigut desautoritzat pel Congrés.

Notícies relacionades

Per la seva part, l’Executiu tindria una sortida simple i expeditiva: declarar de nou l’estat d’alarma. Disposaria de 15 dies abans d’haver de presentar-se davant de la Cambra baixa per demanar una pròrroga, com si fos la primera vegada. És clar que aquest moviment, formalment possible, significaria eludir les facultats de control del Congrés. Així es violentaria el caràcter parlamentari del nostre sistema polític, que s’estableix per l’article 1.3 de la Constitució.

Davant d’aquest panorama, no ens queda més que esperar que s’imposi la sensatesa dels nostres representants i nostres autoritats. No és incompatible amb la crítica i la confrontació inherent a la democràcia, i és indispensable en moments com els que vivim.