Repte geopolític europeu

La pandèmia ha accentuat les tendències preexistents. En primer lloc, ha accelerat encara més el deteriorament de les relacions transatlàntiques generat per l’actitud del president Donald Trump des de la seva arribada al poder. Els últims exemples són l’anunci unilateral de suspendre les connexions aèries amb Europa sense consultar-ho o comunicar-ho prèviament als seus aliats i l’intent d’adquirir un laboratori alemany que treballa en una vacuna per disposar del monopoli nord-americà d’aquest eventual tractament. Això se suma a les tensions per les amenaces nord-americanes sobre les despeses de defensa, l’abandonament de tractats nuclears clau per a la seguretat europea i les sancions comercials a productes europeus.

Absència de lideratge dels EUA

La pandèmia, en segon lloc, ha accentuat l’aïllacionisme dels EUA, ja que en cap moment Trump ha intentat impulsar una coordinació internacional per fer front al Covid-19, cosa que ha evidenciat una inèdita absència de lideratge nord-americà en una greu crisi mundial. «És la primera crisi d’un món post-nord-americà», assenyala el director de l’Institut Francès de Relacions Internacionals (IFRI), Thomas Gomart. La UE, desbordada per la pandèmia i desgastada per la crisi financera, la crisi migratòria i el brexit, es mostra fins ara incapaç de liderar una coordinació mundial. La UE s’exposa a sortir de la pandèmia «empobrida, desunida i encara més dubitativa sobre la seva participació en els assumptes mundials», adverteix Gomart.

El coronavirus, en tercer lloc, ha debilitat encara més el multilateralisme. D’una banda, la suspensió del finançament nord-americà a l’Organització Mundial de Salut (OMS) suposa un nou pas en l’estratègia de Trump de debilitar les institucions internacionals dins de la seva lògica d’«Amèrica del Nord primer». I, de l’altra, l’absència d’una coordinació internacional efectiva fins a nivell continental, com la UE, ha fet que es reforci el paper dels estats individuals, fins i tot en el si de la UE. Les principals respostes a la pandèmia han sigut nacionals o regionals, no internacionals, lamenta el diplomàtic nord-americà Richard Haas, autor d’A World in Disarray (Un Mundo en desorden).

En aquest context, la Xina aprofita el seu èxit a controlar el Covid-19 i el seu domini mundial en la fabricació d’equipament sanitari i medicines per promoure el seu lideratge en la lluita global contra la pandèmia i incrementar la seva influència política, contrarestant així l’impacte negatiu de les seves creixents tensions amb Washington. La Xina va respondre a la suspensió del finançament nord-americà a l’OMS prometent 30 milions de dòlars addicionals, mentre que l’absència d’un gest similar de la UE fa més patent la debilitat europea en l’escena internacional.

Diplomàcia de les mascaretes

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Respecte a Europa, la Xina enforteix la seva influència amb videoconferències amb els governs dels països de l’Est, els Balcans i Grècia (grup 17 +1), la diplomàcia dels enviaments de mascaretes i privilegiant els subministraments comercials a països a través de contactes polítics d’alt nivell, com a Alemanya, França, Espanya, Itàlia i Àustria, detalla un informe de l’European Think Tank Network on China.

En paral·lel, la Xina ha intensificat la seva ofensiva diplomàtica a les xarxes socials per promoure l’actuació del país, contrarestar els atacs nord-americans i ressaltar les errades de la UE, quadruplicant els seus tuits a l’abril, segons un estudi d’Alliance for Securing Democracy sobre l’activitat de 135 diplomàtics xinesos. Un informe del Servei Europeu d’Acció Exterior (EEAS) del 24 d’abril indica que la Xina no ha dubtat a recórrer també a tàctiques de desinformació a les xarxes com Rússia.