Les conseqüències d'una fugida

Una ucronia

La meva sensació és que romanent tots els membres del Govern a Espanya, els Jordis haguessin sortit en llibertat abans de finals del 2017, i ningú hagués ingressat a la presó

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp53279879 opinion leonard beard200430170720

zentauroepp53279879 opinion leonard beard200430170720

Com a persona que col·labora amb mitjans de comunicació, m’expliquen molts rumors. No he sigut mai amic de fer cas d’aquestes enraonies, per entretingudes que siguin, i molt menys de tenir-les en compte a l’hora d’escriure o participar en aquests mitjans. Molta d’aquesta ‘informació’ és, a més, fruit de converses privades que mai revelaria, no per elegància –paràmetre una mica antiquat i amb freqüència injust–, sinó per un essencial respecte a un dret humà: el dret a la intimitat. No m’agradaria viure en un món en el qual ningú s’atreveix a parlar amb ningú per por que transcendeixi el comentat.

Sobre les circumstàncies en què Puigdemont va posar terra pel mig amb la justícia espanyola han existit molts rumors, la majoria fins i tot publicats. Però com deia, no m’agrada parlar de Dret basant-me en rumors. No obstant, sí que crec útil plantejar hipòtesi suposant realitats alternatives a la que estem vivint, perquè permeten una comparació amb l’assumit per tots que pot ser útil en molts sentits. Per això, deixant al marge les seves motivacions, imaginem que l’expresident s’hagués quedat a Espanya. Ignorem què hauria passat si hagués convocat eleccions aquell 26 d’octubre.

La situació el 30 d’octubre del 2017 era de total desconcert entre les files independentistes, després de l’entrada en vigor de la intervenció de la Generalitat de l’article 155. Veient l’actitud de tots els líders, el mateix 27 d’octubre i fins i tot durant el cap de setmana, el lògic és que la conducta de no retenir el poder dels seus càrrecs, ja suspesos, s’hagués generalitzat en tots. En cas d’haver sigut així, i tenint en compte que les querelles de la fiscalia del 30 d’octubre del 2017 no demanaven presó provisional, probablement no s’hauria ordenat aquesta privació de llibertat. Cal recordar que el magistrat Llarena va dictar a principis de desembre del 2017 la llibertat de tots els ara condemnats tret de Forn, Junqueras i els Jordis.

No obstant, em temo que l’exili de Puigdemont i altres exconsellers va ser un factor determinant en la decisió de no alliberar els quatre citats. Més enllà de les motivacions expressades en les ordres de presó, que vaig criticar reiteradament i detalladament en el seu moment, un jutge no és només un jurista, sinó també un ésser humà amb emocions. I el fet de veure que altres reus de la mateixa causa eludeixen l’acció de la justícia, per molt que no sigui un factor legítim a tenir en consideració, devia tenir un pes decisiu per no posar-los en llibertat. En el cas de Forn perquè també va arribar a Brussel·les, tot i que va tornar de seguida, crec que legalment ben aconsellat malgrat el seu destí final. Però aquest viatge imprudent va haver de pesar moltíssim en la decisió de mantenir-lo a la presó. Quant als Jordis, havent sigut els primers a ingressar a la presó i tement el magistrat mobilitzacions massives que, de manera sorprenent, va arribar a emmarcar en un delicte de rebel·lió, era obvi que no anava a decretar la seva llibertat, tenint en compte que havent ja passat per un centre penitenciari, potser va pensar Llarena que podrien veure’s temptats de seguir el mateix camí que Puigdemont per no tornar a la presó. Insisteixo que res d’això em sembla adequat, però la presència de l’expresident a Brussel·les va poder ser determinant en la decisió judicial.

I més ho va ser en el cas de Junqueras, al ser l’exvicepresident. És obvi que qualsevol que conegués un mínim, llavors i ara, la política catalana, sap que entre les decisions i pensaments de Junqueras i Puigdemont hi ha un abisme. Però a ulls del jutge, Junqueras era el vicepresident d’un president fugit. L’establiment d’un paral·lelisme en la ment judicial, tot i que fos totalment inadequat, era probablement inevitable.

Notícies relacionades

Òbviament, no va ajudar després tota l’operació desplegada per Puigdemont per aconseguir ser nomenat de nou per a un càrrec que ell mateix no va voler mantenir a Catalunya, resistint-se a l’aplicació de l’article 155. Llarena, imbuït per la seva idea sobre aquella «rebel·lió», va veure en els intents d’anomenar Sànchez i Turull la temptativa de persistir en la insurrecció. El posterior trasllat a l’estranger d’algun imputat més, tot i que comprensible al terreny humà, no va fer més que reblar els temors de Llarena.

És difícil fer ucronies, però la meva sensació és que romanent tots a Espanya, els Jordis haguessin sortit en llibertat abans de finals del 2017, i ningú hagués ingressat a la presó. Probablement no s’hauria dictat ni la desproporcionada condemna que es va imposar.