Desescalada i territoris

La resurrecció de la província

2
Es llegeix en minuts
jmexposito53028264 madrid  spain   04 04 2020   a handout photo made available 200405083908

jmexposito53028264 madrid spain 04 04 2020 a handout photo made available 200405083908 / Spanish Government HANDOUT

Entrem junts i sortirem junts de l’epidèmia, aquest és el resum del pla de desescalada del confinament presentat per Pedro Sánchez. Tot i que el tancament del país va ser homogeni i la posada en marxa d’Espanya serà asimètrica però no autonòmica. La gran novetat és que la província serà la unitat de referència territorial, i la quinzena, l’horitzó temporal per avaluar els criteris d’aplicació de les noves fases, que ens portaran a finals de juny sota mandat de l’estat d’alarma. Després de mitja dotzena de reunions amb els presidents de les comunitats autònomes, de sentir les seves queixes pel seu paper subordinat en tot aquest penós procés, el president del Govern els envia un missatge inequívoc: les diputacions i els ajuntaments tindran la seva quota de protagonisme en la via de sortida.

Sánchez no podia elegir una figura institucional més feridora per al Govern independentista català que el de la província com a unitat bàsica per a la transició a la nova normalitat, que serà gradual, asimètrica i coordinada pel Ministeri de Sanitat. La província va ser assenyalada per Jordi Pujol com l’enemic públic de la nació catalana, tolerada únicament per mandat constitucional, pràcticament desapareguda del llenguatge polític dominant a Catalunya, un concepte ignorat habitualment pels mitjans públics de la Generalitat. Després de la seva contundència inicial, Sánchez va obrir la porta a acceptar la delimitació d’unitats diferents de la província, sempre que el Govern autònom corresponent ho argumenti, i per tant, al fet que les set regions sanitàries en què està dividit el territori català, per exemple, tinguin la seva oportunitat.

Notícies relacionades

Aquest homenatge imprevist a Javier de Burgos no li va semblar gens bé al president Torra; la resurrecció de la província tampoc sembla una declaració de confiança en la cohesió territorial de les comunitats autònomes, ni tampoc un incentiu per als pactes autonòmics de reconstrucció, la viabilitat de la qual ja s’entreveia complicada a Catalunya amb els plantejaments exhibits al Parlament. Pedro Sánchez se sent còmode en el privilegi operatiu concedit per l’estat d’alarma i aprofita cada compareixença per assentar el lideratge del Govern central. No desistirà en el seu discurs mentre el virus segueixi allà, com va advertir al donar compte de les quatre etapes que regiran les nostres vides en les pròximes 6-8 setmanes.

Sánchez ens va anunciar que som a la meitat del pelegrinatge cap a les nostres noves vides, que viurem amb mascareta i, a tot estirar, disfrutant al 50% de l’activitat urbana, comercial, gastronòmica i cultural de què un dia vam disfrutar. Queda molt camí per recórrer i s’haurà de veure el desgast produït per tanta excepcionalitat a l’Estat autonòmic, per si mateix ja molt erosionat. També comprovarem si el comandament únic resisteix l’aplicació d’una obertura del país amb regles úniques però a velocitat diferent amb tanta facilitat com va aguantar el tancament per decret. La cantarella del greuge sotja.