Neoeugenèsia

Ràbia. Indignació. Impotència. Tristesa... Totes les emocions amuntegades al llegir el reportatge de Juan José Fernández sobre el drama dels geriàtrics. Centrat en els centres de Barcelona i Madrid, és tan desolador com angoixant. Tot va sortir malament. Ni hi va haver prou atenció mèdica, ni es van prendre a temps les mínimes mesures de prevenció, ni als treballadors els van oferir material de protecció, ni es disposava de prou personal, ni es va separar a temps els contagiats dels sans.

L’eugenèsia va portar l’Alemanya nazi a esterilitzar tots aquells que patissin trastorns mentals i altres discapacitats físiques. Buscaven una raça superior, i evitaven la reproducció de tots aquells que consideraven inferiors. Em pregunto quant ha pesat en la tragèdia dels geriàtrics els (no) valors mercantilistes que mesuren les persones en funció de la seva capacitat de producció. Els cossos vells ja ‘no serveixen’. No són útils. No són dignes de rebre les cures necessàries. Aparcats. Apartats. El totalitarisme del segle XX va provocar una catàstrofe moral. El neoliberalisme porta la seva particular neoeugenèsia.