MIRADOR
La bona i la mala notícia
El vicepresident pot esgargamellar-se dient que no hi haurà retallades, però no és a les seves mans evitar-les
zentauroepp52302670 aragones200215181244 /
Una bona notícia i una de dolenta. ¿Quina diem primer? La bona: Catalunya té, per fi, uns nous pressupostos, cosa que no passava des del llunyà 2017. La dolenta: el seu valor és el mateix que el de qualsevol lligall de vells diaris amuntegats als peus d’un contenidor blau. És a dir, cap.
Tampoc tenen ja cap valor les estratègies que havien dissenyat des de JxCat i ERC per quan passés això. Sense el Covid-19 pel mig, ara tocaria que JxCat acusés de traïció ERC per vendre a preu de saldo les seves conviccions independentistes i que aquests, al seu torn, es reivindiquessin com l’únic sobiranisme intel·ligent i pragmàtic capaç de negociar una sortida possible a l’embolic.
En el pla original d’ERC ara era el moment de convertir Pere Aragonès en el nou gegant de la política catalana –¡l’home que ha fet possible els pressupostos!– i a dues gambades fer-lo arribar al punt exacte on conflueixen l’ambició independentista amb les exigències del bon govern.
El de JxCat contemplava dues fases: una miniguerra civil prèvia fins que Carles Puigdemont elegís candidat i una campanya amenaçant amb la tornada a un tripartit i a l’autonomisme si no es parava els peus als republicans.
Canvi de tauler
El coronavirus ha posat en guaret totes aquestes projeccions. A la política catalana li ha passat igual que al ciutadà que posposa al dia després de la jubilació el somni de fer la volta al món en una furgoneta adaptada. En lloc d’això, quan arriba la data li dona un infart i se’n va de viatge, sí, però a l’eternitat.
El Covid-19 ha canviat el tauler i les fitxes de la política catalana. Si fins ara vèiem una peculiar partida d’escacs entre republicans i junters, ara el que hi ha a sobre és el joc de l’oca, en el qual la perícia dels jugadors queda substituïda per la generositat amb què són tractats per l’atzar. Resulta molt difícil dibuixar estratègies en un entorn de tanta volatilitat com la que ha imposat el coronavirus.
El Covid-19 ho ha posat tot cap per avall. Hi ha qui fins i tot considera que, per bé i per mal, per primera vegada des de l’arrencada de la legislatura hi ha un president de la Generalitat que exerceix com a tal.
Descens al populisme
En entorns de la seva família política s’apunta amb malícia que ara fins i tot se’l podria considerar un actiu polític al qual se li podria oferir tancar les llistes quan arribi el moment, sense por que resti vots. Es manté invariable, això sí, el perillós descens cap a posicions netament populistes d’alguns membres de JxCat, com ha acreditat la portaveu Meritxell Budó aquesta setmana amb les seves declaracions sobre els morts que ens hauríem estalviat en una Catalunya independent.
En entorns republicans l’estratègia d’exigir al seu dia aglutinar sota la seva influència tot l’espectre de gestió de l’estat del benestar –salut, educació i atenció a les persones– li pot passar factura com ha quedat acreditat amb el baix nivell demostrat pel conseller de Teball, Asumptes Socials i Famílies, Chakir el Homrani, o la fins a cert punt indolència del titular d’educació, Josep Bargalló. Més solvent ha sigut la resposta dels equips de salut, en què la consellera Alba Vergés compta amb més i millor companyia en el sottogoverno.
Aragonès, per la seva banda, ha de torejar amb un progressiu increment de les exigències i necessitats de despesa social derivats de la crisi que ja tenim aquí. Ho farà amb els ingressos esfondrant-se i sense que hagi canviat gens ni mica des de la crisi anterior el marc en el qual obligatòriament s’han de prendre les decisions a la conselleria d’Economia i Hisenda de la Generalitat.
Bregar amb el mal humor
El vicepresident pot esgargamellar-se dient que no hi haurà retallades, però no és a les seves mans evitar-les. Depèn, per aconseguir-ho, de les decisions que prengui el Govern espanyol que, al seu torn, estarà supeditat a les que finalment es concretin en el marc de la Unió Europea.
Notícies relacionadesÉs més, fins i tot sense retallades formals, seran tantes les exigències en els entorns sanitaris, educatius i d’atenció als més febles que no serà fàcil per al vicepresident bregar amb el previsible mal humor que, una vegada superat el zenit de la crisi sanitària, s’instal·larà en els col·lectius que depenen de les àrees de gestió d’ERC.
Mentrestant, els estrategs de les dues formacions guarden silenci i els powerpoints tornen a estar en blanc. Serà així fins al final del confinament.
