Al contraatac
Ricky
Les paraules i ganes d'ajudar de l'estrella de bàsquet són una alenada d'aire fresc davant l'atmosfera carregada de bocamolls, odiadors professionals i oportunistes
marcosl49874991 ricky rubio of spain holds the naismith trophy after they be190915181153 /
«Jo només sé jugar bé a bàsquet». Hi ha moltes maneres de practicar la humilitat, però dir això després d’haver sigut escollit el jugador més valuós de l’últim Mundial és imbatible. I si a més pregunta «¿en què puc ajudar?», t’adones que tractes amb algú especial. I molt gran. No només pel seu 1,93 m, sinó per la talla com a persona. Aquesta és la senzilla història de per què Ricky Rubio surt a ‘La ventana’ per respondre a preguntes, dubtes o reflexions que li plantegen els oients. Perquè se’ns va oferir ell.
Malgrat tenir una fundació solidària que acaba de regalar milers de llibres a menors tutelats per la Generalitat, d’estar en projectes d’ajuda a persones amb discapacitat i d’haver aportat diners –ell sempre vol anonimat en aquests gestos– per a la lluita contra el Covid-19; i a sobre de tenir un nadó per cuidar –i disfrutar–, malgrat tot això, ens va preguntar què més podia fer. I el que fa és impartir lliçons de vida. L’ídol convertit en terapeuta.
Des d’un pare que li explica com els seus fills cavalquen una muntanya russa d’emocions, tan aviat celebren un aniversari com ploren la mort del seu avi. Fins a un altre que li demana ajuda per animar la seva filla, boja del bàsquet però tan deprimida amb el confinament que no vol ni tocar la pilota. A tots els respon Ricky amb una barreja de sinceritat i sentit comú que et desarmen. «És normal que es perdi la il·lusió. El meu primer any a l’NBA em vaig trencar els encreuats i vaig estar molt fotut, però la il·lusió torna». «No ens hem d’obsessionar amb una cosa, perquè pot acabar pesant massa». «Abans deia que no a coses que són més importants. A un dinar amb la família, a detalls, a amics...». Les paraules de Ricky són una alenada d’aire fresc davant l’atmosfera carregada de bocamolls, odiadors professionals i oportunistes que en lloc de preguntar-se ¿com puc ajudar? han enfocat aquesta crisi a partir del: ¿què en puc treure jo? Són repugnants. Però els Ricky són un regal. I en són més. ¿o no?
