LLIBERTAT CONDICIONAL
El que vindrà
Aquesta crisi epidemiològica és només un avançament si no ens prenem seriosament el canvi climàtic
zentauroepp36750604 ana200424130855 /
L’any 2016 va sorgir la Plataforma per la Dignitat de les Persones Grans en Residències. Denunciaven textualment els «plecs absurds i immorals que treuen rendibilitat però que no cobreixen les necessitats dels residents». També l’escàs canvi de bolquers, la medicació contínua per evitar que els residents deambulessin per la planta, la desnutrició per falta de temps per donar-los el menjar.
Ningú va fer res.
L’any 2008, diversos articles acadèmics i un informe intern del Departament d’Estat dels EUA alertaven de la possible emergència del SARS-CoV-2. El gener del 2019, el Banc Mundial emetia un informe sobre «l’amenaça molt real d’una pandèmia per un patogen respiratori altamentletal i amb un enorme poder de propagació, que pot carregar-se el 5% de l’economia global».
Ningú va fer res.
Diversos informes avisaven, tant a Madrid com a la Llombardia, del risc per l’elevadíssim nivell de contaminació de les dues zones.
Ningú va fer res.
Avui sabem que l’altíssima mortalitat de Madrid a causa de coronavirus es deu, en part, als elevats nivells de diòxid de carboni en l’aire (segons un estudi publicat a Science of Total Environment) i que són gairebé 6.000 ja els morts en residències de gent gran de Madrid i 3.000, a Barcelona.
La pitjor crisi econòmica des de la guerra civil
Som un país que s’ha centrat en el turisme i l’hostaleria. Els dos sectors s’han desplomat. Ara, des de l’FMI, ens adverteixen que a Espanya ens espera la pitjor crisi econòmica des de la guerra civil, que l’atur augmentarà en un 20% i el PIB caurà deu punts.
Igual que se’ns va avisar de la pandèmia i se’ns va avisar de l’estat de les residències, se’ns està avisant que aquesta crisi epidemiològica és només un avançament de la que s’acosta si no ens prenem seriosament el canvi climàtic. Perquè la globalització i la crisi climàtica afavoreixen el desenvolupament de pandèmies.
Mentrestant, els referents de certa part de la joventut espanyola són una tronista que ha explicat que ha pagat 4.000 euros per un gos, un altre que s’ha comprat un gos en quarantena i unes quantes que continuen xafardejant sobre bosses, modelets i labials.
Comprar, comprar, comprar.
Per sentir-se millor o per alleujar l’estrès.
La societat de l’hiperconsum busca un consum sensorial, emocional. No ens ofereixen un labial, ens prometen bellesa; no ens ofereixen una bossa, ens prometen la pertinença a una classe. Ja no es ven un viatge, sinó una «experiència».
El consum com a ansiolític
Comprar per evitar la rutina i l’avorriment. És el consum com a droga, com a ansiolític. Com a consol de les nostres frustracions, solituds i fracassos. L’exaltació de l’hiperconsum hedonista i instantani.
Segons l’informe PIRLS, som el país amb pitjor comprensió lectora de la UE. Segons l’informe PISA, els nostres alumnes obtenen els pitjors resultats en matemàtiques. Un 38% dels espanyols no llegeix mai o gairebé mai (segons l’informe de Cegal del 2019). I tenim 700.000 analfabets.
Gairebé el 80% dels nens entre 10 i 14 anys són lectors de llibres en el seu temps lliure. Aquest percentatge es va reduint a partir dels 15 anys i pateix un altre significatiu descens als 18. A partir d’aquesta edat els espanyols no llegeixen, compren.
Notícies relacionadesSi no saben ni tan sols llegir un article com aquest, si els seus referents són noies amb un milió de seguidors que es dediquen a fer posts amb exemples de ‘looks’ sobre com vestir en quarantena, ¿com els convencerem de la necessitat peremptòria de frenar els hàbits de consum?
Un consum que intensifica el present per evitar pensar en el futur.
