Res és gratis, tampoc en política

El 90% dels ciutadans no s'han mogut de la seva àrea de residència durant el confinament malgrat els perjudicis que els provoca

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp53175130 casado200420113736

zentauroepp53175130 casado200420113736

Gairebé el 90% dels ciutadans no s’han mogut de la seva àrea de residència des de la declaració de l’estat d’alarma. Si descomptem els que ho han fet per obligació, els que treballen en serveis essencials, podem dir que el grau d’obediència de la població està sent alt. La gent es queda a casa perquè entén que és millor el remei que la malaltia en aquest cas. Tot i que sap que el confinament no li produirà més que mals de cap i perjudicis molt seriosos per a la seva salut i per a la seva economia. Alguns se n’han anat directament a l’atur, d’altres han vist reduït el seu sou mentre dura la pandèmia malgrat esforçar-se per teletreballar. Han deixat de veure familiars i amics, fins i tot alguns de greument malalts. Els nens han suportat estoicament una tancada que els ha robat un parell de mesos de la seva vida. Els joves lluiten per formar-se per a un món que cada dia veuen més negre. Els ciutadans s’han sacrificat per salvar vides, per evitar el col·lapse del sacrificat sistema sanitari. I han pagat, estan pagant i pagaran un preu molt alt. 

Certs polítics transmeten la sensació que tenen la intenció que la pandèmia del Covid-19 els surti gratis. Obliden que el gran Winston Churchill va perdre les eleccions just després de dirigir amb brillantor els britànics cap a la victòria durant la segona guerra mundial. Dirigir la lluita contra un pandèmia amb l’ull posat en els vaivens de les enquestes és un greu error. Un error d’aquells als quals els tennistes anomenen «no forçats», perquè els «forçats» ja els provoca el virus. Convertir això en una «guerra» com si l’èxit depengués del valor patriòtic espanyol no fa més que desorientar. Demanar al Congrés que una comissió avaluï els morts que es podrien haver evitat amb un altre president del Govern és indecent. Especular amb el nombre de víctimes en una Catalunya independent és irresponsable. En l’únic punt en què els polítics desatenen les enquestes és quan els exigeixen pactes i acords. I es posen a calcular el que perdran si ho fessin. Per una vegada podrien ser com la gent i fer el que toca tot i que hi surtin perdent. El 95% ho hem fet