Petit pas de Sánchez i Casado

L’entrevista telemàtica entre Pedro Sánchez i Pablo Casado va proporcionar una bona notícia, donades les males expectatives amb les quals es va celebrar. El president del Govern i el líder del principal partit de l’oposició van cedir una mica en els seus plantejaments i van acordar que la taula per a la reconstrucció econòmica i social es reconverteixi en una comissió parlamentària, com volia Casado, que, a canvi, retira el seu veto a Unides Podem i als partits que segons la seva opinió «volen destruir Espanya», com ERC i EH Bildu, amb els quals no es volia seure. És un primer pas, un acord formal, no sobre el fons ni sobre els continguts que s’han d’abordar per a aquesta reconstrucció, en els quals les posicions continuen molt allunyades, però almenys les negociacions comencen a anar amb la participació de tots els partits i, com reclama Inés Arrimadas, haurien de fer-ho amb urgència.

La urgència ve obligada pel ràpid deteriorament de la situació econòmica, com constata l’informe del Banc d’Espanya publicat aquest dilluns, que preveu una caiguda del PIB aquest any entre el 6,6% i el 13,6%, segons la millor o la pitjor de les hipòtesis. Les altres xifres són també terrorífiques: la Seguretat Social ha perdut 900.000 afiliats (un 4,6% del total) al març; l’atur pot disparar-se des del 13,7% amb el qual es va tancar el 2019 fins al 18,3% o el 21,7% en el pitjor cas; el deute públic pot passar del 96% del PIB al 122% i el dèficit públic, arribar a l’11%. Per aturar aquesta hemorràgia i propiciar que la recuperació no es faci esperar, són necessaris els acords de reconstrucció, aquests nous Pactes de la Moncloa que fins ara el PP qualificava d’«esquer» i «artifici» perquè Sánchez eludís les seves responsabilitats en la crisi del Covid-19.

El Govern, amb l’acord de Ciutadans, havia proposat la creació de quatre grups de treball (reactivació econòmica, Estat del benestar, sanitat i salut pública i Europa), que ara s’haurien de constituir al si de la comissió parlamentària, a la qual podran acudir experts, com passa en la del Pacte de Toledo sobre pensions, per exemple. El PP volia que la negociació fos transparent i representativa, amb proporcionalitat dels membres segons la representació parlamentària, i això ho ha aconseguit. No obstant, sobre el fons dels acords manté les seves fortes discrepàncies amb el Govern. Una mostra d’això és que Casado ja va anticipar que és difícil que el PP recolzi els pròxims Pressupostos de l’Estat amb l’argument que no està disposat a recolzar el Govern «per arruïnar Espanya».

L’entrevista entre Sánchez i Casado no va aclarir tampoc els dubtes del PP sobre la nova prolongació de l’estat d’alarma. Per donar el seu recolzament, exigeix mesures sanitàries (tests massius, protecció als treballadors), ajuts urgents a autònoms, pimes i afectats pels ertos, reobertura del Portal de Transparència, «neutralitat» de RTVE i respecte a la llibertat d’expressió, que, segons l’opinió del líder del PP, s’està limitant en «la suposada guerra contra les notícies falses», a les xarxes socials. Són unes peticions que no haurien d’impedir el vot a favor del PP, perquè que no es produeixi aquest recolzament significaria un retrocés en la lluita contra la pandèmia mitjançant l’estat d’alarma.

Tot i que les xifres de morts, contagiats i donats d’alta milloren –aquest dilluns es va baixar dels 400 morts per primera vegada–, la destrossa causada pel coronavirus és tan greu que els ciutadans no entendrien que la unitat que s’ha mantingut, malgrat les dures crítiques, es trenqués en el moment que precisament s’estan intentant posar en marxa uns acords imprescindibles per sortir de la crisi. Sánchez i Casado han d’acceptar el repte que els ha llançat Inés Arrimadas perquè «estiguin a l’altura de les circumstàncies» i deixar de banda les seves diferències per concentrar-se en la reconstrucció econòmica i social del país.