Sánchez i les autonomies: més diàleg

La sisena conferència telemàtica entre Pedro Sánchez i els presidents autonòmics, que va durar quatre hores, es va desenvolupar amb millor to i més voluntat de diàleg, segons va reconèixer el president de la Generalitat, Quim Torra. Una altra cosa són les mesures concretes,començant per l’anunci del president del Govern de repartir entre les comunitats autònomes la suma de 14.000 milions«extra de liquiditat»per fer front a la pandèmia. Diversos presidents, entre ells Torra, asseguren que no són fons nous, o que ho són en menor mesura del que diu el Govern, perquè es tractad’avenços del finançament autonòmic ja previst. Posen com a exemple 5.500 milions corresponents a l’avenç de la liquidació del 2018, any en què es va produir una recaptació rècord. No obstant,fonts governamentals afirmen que si el Govern actualitzés les xifres del sistema de finançament aplicant les noves previsions econòmiques a la baixa, resultat de la crisi, la diferència serien aquests 14.000 milions que es mantenen.

No és la primera vegada que es produeixen discrepàncies a l’interpretar les xifres del finançament de les comunitats,però del que es tracta és que, al marge de les diferents versions, hi hagi una autèntica col·laboracióentre el Govern i les autonomies perquè, com diu Torra, la factura del coronavirus no augmenti l’endeutament de les comunitats autònomes i sigui l’Estat qui es faci càrrec de la despesa. Per això, el president reclama més transferències directes i extraordinàries i posa l’exemple que el Govern només ha ofert 50 milions addicionals quan només la despesa sanitària a Catalunya a causa de la pandèmia ascendeix a 1.800 milions. En aquest sentit, el president andalús, Juan Manuel Moreno, reclama 100 milions avançats per la Junta per a emergència social i per recolzar els ajuntaments.

En la reunió hi va haver coincidència en quèel desconfinament s’hauria de produir amb diferències territorials. La Generalitat ja s’ha afanyat a reclamar la direcció de la desescalada, mitjançant el retorn de les competències, a la qual cosa no accedirà el Govern amb tota seguretat, i no només perquè es produiria un greuge amb les altres autonomies. És raonable que la desescalada diferenciï entre territoris, però amb prudència i coordinacióentre el Govern i les autonomies per evitar un caos. Cantàbria, les Canàries o Extremadura recolzen la territorialització basant-se en l’escàs nombre de casos en les seves comunitats o en una part d’elles. Sánchez, no obstant, acollint-se a les recomanacions del comitè científic, va anunciar que la situació de la xarxa d’assistència primària de cada autonomia serà un factor decisiu per decidir la desescalada per territoris, no tant pel nombre de casos. Amb l’objectiu d’impedir que una segona onada del coronavirus torni a posar en perill de col·lapse el sistema sanitari, els centres d’atenció primària (CAP) hauran de detectar els contagis, aïllar els contagiats, fer-ne un seguiment i garantir la localització i la vigilància de les persones que hi hagin tingut relació.

Els presidents de les comunitats van coincidir també ademanar que es permetin les sortides a fer esport i en el qual els nens puguin sortir al carrerdurant un temps determinat acompanyats dels seus familiars. Són dues mesures acceptables, però en el cas dels nens la Generalitat ha tornat a discrepar del Govern, ja que mentre el Ministeri de Sanitat fixa el límit en els 12 anys, el Govern, que a més ja ha difós una guia de mesures que creen confusió, demana que s’hi incloguin també els adolescents fins als 18 anys. Una discrepància que, de nou, és absolutament incoherent amb l’exigència de confinament total i absolut que el Govern exigia fa només uns dies.