No em toquis

Ja ha passat la Setmana Santa més singular, desolada i esquerpa de les nostres vides, amb imatges tan corprenedores com les del Papa Francesc, sol, beneint a una ciutat i un món que eren absents, sota la immensitat del baldaquí de Bernini, aquells bronzes magnífics. I amb la basílica buida, fantasmagòrica.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Ha passat, però en queda encara algun rastre. El dia de Pasqua pensava en una escena de l’Evangeli de Sant Joan, quan Maria Magdalena veu el Jesús ressuscitat i mira d’acostar-s’hi. Ell se n’aparta i li diu: "Noli me tangere". Deixa’m anar, o no em toquis. Encara té coses a fer, després de la passió, la mort i la resurrecció, i encomana a la dona que expliqui als deixebles el que ha vist, però ho fa amb l’obligació de l’allunyament, com si no fos lícit el contacte, com si sortir del sepulcre impliqués una distància necessària, irremeiable.

Doncs bé, aquest és un tòpic artístic, un lloc comú que han pintat Fra Angelico i el Giotto, Hans Holbein, Corregio, Tiziano, Rubens i uns quants més. Hi ha gestos irats de Jesús i també mirades còmplices, quadres on el rebuig és explícit i quadres en què els cossos, sensuals, quasi es palpen, es persegueixen. Sense fregar-se. Vaig pensar que aquest "Noli me tangere", distants com potser viurem en sortir d’aquest altre sepulcre, pot esdevenir una icona del retrobament, quan ens tornem a veure. Vés a saber si un signe dels temps que venen.