Un test 'urbi et orbi'

El cap de setmana passat pasqual, enmig del soroll polític sobre el Covid-19, he sentit dues veus que han llançat un missatge d’humanitat ‘urbi et orbi’ (a la ciutat i al món). Diumenge, el papa Francesc va aprofitar el missatge que precedeix la seva solemne benedicció de Pasqua per demanar que s’encomani també, «de cor a cor», l’esperança. Dissabte, en un inusual discurs institucional, Frank-Walter Steinmeier va definir la pandèmia com «un test sobre la nostra humanitat».

En efecte, com va recordar el Papa, «les paraules que realment volem escoltar en aquest temps no són indiferència, egoisme, divisió i oblit». Sí, no és temps d’indiferència, «perquè el món sencer està patint i ha d’estar unit per afrontar la pandèmia». No és temps d’egoisme, «perquè el desafiament que enfrontem ens uneix a tots i no fa accepció de persones». No és temps de divisió, perquè urgeix dictar «un alto el foc global i immediat a tots els racons del món».

Tampoc és el temps de l’oblit. «Que la crisi que estem afrontant no ens faci deixar de banda altres situacions d’emergència que porten amb si el sofriment de gaires persones», va alertar Francesc. I les va enumerar: les poblacions de l’Àfrica i Àsia que passen greus crisis humanitàries, els desplaçats per guerres i sequeres, els migrants i refugiats. I va evocar crisis concretes: Líbia, la frontera entre Grècia i Turquia, l’illa de Lesbos, Síria, el Iemen, l’Iraq, el Líban, Palestina, Ucraïna, Veneçuela...

El Papa va posar en el centre de la seva anàlisi Europa: «La Unió Europea es troba davant un desafiament històric, del qual dependrà no només el seu futur, sinó el del món sencer». La disjuntiva: la solidaritat, «fins i tot recorrent a solucions innovadores», o l’egoisme «dels interessos particulars i la temptació de tornar al passat, amb el risc de posar en dura prova la convivència pacífica i el desenvolupament de les pròximes generacions». ¿Es pot descriure millor la geopolítica de la crisi del coronavirus?

No, però es pot complementar. És just el que va fer el president alemany en la seva intervenció televisiva. «Nosaltres, els alemanys, no només estem cridats a donar proves de solidaritat a Europa, sinó que estem obligats a fer-ho», va emfatitzar, en al·lusió al 75è aniversari del final de Segona Guerra Mundial.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Steinmeier, al contrari que Emmanuel Macron -«nous sommes en guerre»– i Pedro Sánchez, no va utilitzar un llenguatge bèl·lic: «No, aquesta pandèmia no és una guerra. Les nacions no s’enfronten a altres nacions, els soldats a altres soldats... És un test sobre la nostra humanitat». El president alemany va donar la clau d’aquesta crisi: «Fa sortir el millor i el pitjor de nosaltres mateixos. Mostrem als altres el millor que tenim»,

Sí, la pandèmia, com ha escrit Raimon Obiols, és com un mirall que ens ensenya el millor i el pitjor; també dels polítics de diferent signe: del «Sánchez ens mata» a «Espanya ens mata». Subscric la seva conclusió. «Si, aquí i a tot arreu, s’imposés el pitjor, només ens quedaria repetir el comentari de Clemenceau: ‘Quelle décadence!’».