2
Es llegeix en minuts
marcosl52347981 barcelona   18 02 2020  deportes   el presidente del fc barc200411191136

marcosl52347981 barcelona 18 02 2020 deportes el presidente del fc barc200411191136 / JORDI COTRINA

Sembla ser que Josep M. Bartomeu s’ha cregut el proverbi xinès que diu que tota crisi és una oportunitat, i ha aprofitat el confinament obligatori del futbol i de la societat en general per fer neteja a casa i, de passada, remodelar una directiva que li sigui fins i tot més fidel i el mantingui en un futur immediat.

Bé, aquests jocs de poder no són res excepcional. El president d’Hongria, Viktor Orbán, s’ha servit d’aquest moment únic per reformar la Constitució del seu país, en benefici propi, i Vladímir Putin està adoptant mesures populistes per combatre el coronavirus que l’ajudin a remuntar la confiança dels russos, molt en hores baixes.

En una escala més modesta, Bartomeu potser pensava que aquestes mesures de canvi passarien desapercebudes, ja que el radar de la informació està fixat en qüestions més greus, però és inevitable creure que les seves decisions tenen alguna cosa de pensament màgic.

Joc de cadires

No entraré en els detalls del joc de cadires de la directiva, ni en els encreuaments d’acusacions i desmentiments entre Emili Rousaud i els altres directius dimitits. És cert que l’anomenat Barçagate es va tancar en fals i que hi ha una auditoria externa en curs –en pausa forçosa mentre duri el confinament–, i és cert també que des del club es va gestionar malament (i amb certa hostilitat) la qüestió de la rebaixa dels sous dels jugadors.

Són arguments que s’han acumulat a una temporada erràtica en tots els fronts –esportiu, social i econòmic– i amb una manera d’actuar que ara, a més, ja es qüestionava des de dins, des de la sala de màquines. Així les coses, la idea que aquesta nova crisi institucional pugui tapar o reconduir el que hem vist fins ara només pot tenir una base esotèrica, sobrenatural, com si el confinament fossin unes estovalles de mag, que ho cobreix tot, i quan per fi s’aixequi a sota no hi haurà res –¡abracadabra!

Temporada atípica

No, l’efecte que produeixen les decisions de Bartomeu és el contrari, d’aquí la sensació de pas en fals: sense futbol, sense l’esport que l’animi i li doni vida, el present del club no és res. Només una intriga de poder buida. Un s’imagina que l’escenografia telemàtica, de reunions a distància, li fa ara al president un efecte de control sobre el futur del FC Barcelona que és un alleujament, però quan per fi la pilota torni a rodar, el comptador no es posarà a zero, sinó que es reprendrà allà on un dia ho vam deixar tot.

Només quan arribi el primer gol, a favor o en contra, Bartomeu començarà a conèixer les conseqüències de la seva aposta per la màgia potàgia.

Notícies relacionades

Ara mateix és impossible veure amb claredat quan i com es posarà en marxa el món, també el món del futbol. Ens podem imaginar que tota la maquinària del negoci i l’esport tardarà a arrencar i arribar al mateix nivell de competició. Que potser passarem per un final de temporada amb partits a porta tancada, com una prolongació del nostre confinament.

Serà en qualsevol cas una temporada atípica, en què alguns buscaran excuses i d’altres trobaran una motivació nova. Només llavors, quan arribi el primer gol, a favor o en contra, Bartomeu començarà a conèixer les conseqüències de la seva aposta per la màgia potàgia.